LLAC DE LES BULLOSES AMB BICICLETES PER LA NEU 

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN FAT BIKE

Tot i que els primers invents de bicicletes amb rodes amples són de principis del segle XX i la seva producció en sèrie data de finals de la dècada dels 80 a Alaska, sempre com una eina de treball per a zones gelades, no és fins fa un parell d’anys que s’han començat a veure pel nostre país, inclús enmig del trànsit de les grans ciutats. 

Les Fat Bikes són doncs bicicletes de muntanya amb rodes de 26” i amplades de pneumàtic que es troben entre les 3 i les 5 polzades (3.0” a 5.0”) o sigui, amb un diàmetre de coberta de quasi 13cm. Són bicicletes normalment senzilles, que prescindeixen sempre de la doble suspensió, i moltes vegades també de la suspensió del davant. Els immensos pneumàtics que a més treballen amb baixa pressió, fan a la vegada d’amortidors, tot i que la causa principal d’aquesta senzillesa respon en realitat a l’origen d’aquestes bicicletes, que estan pensades per ser utilitzades en llocs amb climes extrems, ja sigui en zones permanentment gelades (on el fred pot arribar a trencar components) o en deserts de sorra i pols fina.

Com es comporten sobre la neu?

Amb una amplada de pneumàtic que quasi triplica els de les bicicletes de muntanya convencionals, està clar que es defensen sobre la neu molt millor que qualsevol altra bicicleta. No obstant, tampoc s’han d’esperar miracles: el seu terreny ideal és la neu compactada o dura, ja sigui per màquines (en estacions d’esquí per exemple), per les pròpies condicions de la neu, o per raquetistes, que fora pistes són els grans aliats a l’hora de trobar nous itineraris.

Sobre neus profundes a les Fat Bikes els hi costa molt avançar: si la neu està humida o té crosta al damunt, no hi ha amplada de roda ni cames capaces d’obrir traça. Si la neu és pols, caldrà força pendent per gaudir de la baixada, però si s’aconsegueix velocitat, pot convertir-se en un dels millors dies sobre la bicicleta!

Les Fat Bikes al Pirineu.

Tot i que en altres països les Fat Bikes comparteixen espai amb esquiadors en pistes d’esquí alpí (per descensos, aprofitant traçats per dins el bosc) i pistes d’esquí nòrdic (per excursions), al Pirineu aquesta modalitat de btt arriba amb cert retard i moltes prohibicions, tal i com ja ha passat amb altres esports de neu. No obstant, som molts professionals, aficionats i clubs que estem lluitant per trobar nous espais on practicar el Fat Bike.

En aquest sentit, l’estació d’esquí nòrdic de Guils Fontanera ja va acollir l’any passat una trobada de Fat Bikes i el dia 30 d’aquest mateix mes de gener a l’estació de la Molina es celebrarà la primera Fat Bike Race. L’Espai Nòrdic del Capcir preveu moltes novetats de cara a la temporada vinent, i tenim clar que aquestes són només les primeres noticies d’aquest començament de temporada, però no les últimes, ja que aquesta modalitat de btt ha arribat per quedar-se al Pirineu!

Excursions a Cerdanya i Capcir.

Mentrestant, sempre tindrem els senders nòrdics, oberts a totes les disciplines de la neu sense distincions i tot el que se’ns acudeixi fer fora de pistes, que no és poc a Cerdanya.

Un bon test per a les Fat Bikes és pujar fins al llac de les Bulloses:

Des de l’aparcament d’hivern de la carretera de les Bulloses, la pista queda tancada i nevada durant tot l’hivern. La pujada es deixa fer molt bé i una vegada a dalt, contemplar el llac gelat i el Puig Peric (2.810m) al fons, és sempre un espectacle.

La tornada es fa creuant el Pla de Bones Aures, agafant com a referència el telecadira de l’estació de Font Romeu. Amb neu dura, aquest espai és el paradís de les Fat Bikes.

Al final de la planícia ens desviarem cap a l’estany de la Pradella i seguint el sender dels Esquits (GR-10) tornarem fins al punt d’inici a través d’una trialera que a l’estiu estaria catalogada com a molt difícil i que a l’hivern, si l’estat de la neu acompanya, es converteix en un descens divertidíssim.

Un itinerari curt, però a la vegada un molt bon test per aquestes bicis, amb pista de pujada per anar coneixent les noves sensacions, una immensa planícia al capdamunt per fer tot tipus de filigranes amb les Fat Bikes i un descens espectacular. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

ASCENSIÓ A LA COMA DEL FORN 

SORTIDA SKIMO

Ascensió clàssica al Pic de la Coma del Forn, magnífica atalaia de massissos pirinencs i prepirinencs.  Després d’una ascensió sense dificultats, aquest pic ens permet disfrutar d’una bona baixada.

La sortida la fem del peu de l’únic remuntador que té l’estació d’esquí de Tavascan per avançar per dins el torrent de Mascarida, que queda a la dreta del remuntador. Una mica més enllà de la meitat del recorregut del remuntador el torrent gira en direcció oest i s’allunya de la instal·lació. Guanyem una mica d’alçada per una petita pala fins arribar a uns plans. Continuem progressant pel torrent, ara més obert, i remuntant algunes pales fins a situar-nos sobre l’estany de Margalida, que distingim clarament a sota. A l’esquerra veiem una canal ampla però dreta que condueix cap al Campirme, nosaltres seguim a la dreta per dirigir-nos cap al primer cim, la Coma del Forn, que no veurem fins superada una primera pala. Arribem als estanys de Mascarida de Dalt. Des d’aquí observem les àmplies pales, franques i temptadores, que descendeixen del cim. Anem a buscar el llom que tenim a la nostra dreta per trobar el pendent més suau i arribar al cim sense dificultats.

Podem baixar del cim desfent la primera part del camí, però anant a buscar alguna de les pales que ens permeten baixar als estanys que hem creuat abans, des d’on arribarem novament a la part final del torrent de Mascarida fina atrobar l’inici del torrent que ens ha de conduir al punt d’inici.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

RUTA CIRCULAR PER LA VALL DE VALLDARQUES

EXCURSIÓ DE MARXA NÒRDICA

Marxem al cor del Prepirineu Català, racons verges plens de sorpreses amagades, en valls de l’Alt Urgell desconegudes pel gran públic i que meravellen a qui visita la zona. 

Us proposem descobrir la vall de Valldarques, pertanyent a la serra d’Aubenç i dins del municipi de Coll de Nargó, què és coneguda per la gran majoria de gent per la carretera que puja al coll de Bóixols i també per les seves bases del riu, freqüentades durant l’estiu pels banyistes de la zona.

Us proposem fer una senzilla sortida de marxa nòrdica per una d’aquelles rutes on en pocs quilòmetres, tindrem ocasió de visitar força indrets fascinants.

Començarem l’itinerari a Valldarques, un bonic poble de muntanya situat a sobre d’un penya-segat al ben mig de la vall, que sorprèn el visitant per la doble cinglera que s’encaixa a banda i banda del riu, oferint-li un caràcter impenetrable i que com veurem durant el recorregut, amaga en les seves parets; castells, esglésies romàniques, cascades, molins i arbres monumentals.

Sortirem del poble per sobre de l’església de Sant Romà, força coneguda a l’Alt Urgell per la seva cuidada construcció romànica i pel seu bell campanar, visible des de gran part de la vall. Deixarem el poble i ens endinsarem en una roureda per un caminet força fressat però sense senyalització.

Continuant pel nostre camí, fet aproximadament un quilòmetre de recorregut, veurem a la nostra esquerra un camí que s’enfila per la muntanya cap a la casa de Sobre - Roca. No forma part de l’itinerari, però si tenim ganes, el podem fer una estona per descobrir un impressionant camí empedrat que s’enfila per la cinglera, per un dels pocs passos que ofereixen les parets verticals per sortir del fons de la vall.

Seguim l’itinerari proposat caminant pel corriol de la roureda que dúiem i de sobte enmig del bosc, sobre un gran espadat de roca, trobem en molt bon estat de conservació les restes de la Torre de la Vila o castell de Valldarques del segle XI. Podem visitar aquesta fortificació, on a banda de la torre circular, que podem visitar el seu interior, trobarem les restes d’una antiga edificació que hi havia al peu del mateix castell. 

Continuem l’itinerari per sota de la cinglera del Tossal del Moro i començarem a perdre ràpidament alçada pel camí que fa diverses llaçades fins a arribar a trobar el riu de Valldarques. Si visitem la zona després d’un període plujós, no tindrem més remei que treure’ns el calçat i creuar el riu.

Un cop a l’altre marge del riu, continuarem baixant resseguint-lo fins que ens trobem una edificació. Som al molí del butxaca, un dels molts molins del Pirineu que s’utilitzava per moldre el gra gràcies a la força hidràulica. Ens sorprendrà que malgrat l’abandó, l’edifici es conserva perfectament i podem veure encara les moles que feien funcionar el molí. Si pugem per darrere de l’edificació, descobrirem l’antiga bassa, lloc on emmagatzemaven l’aigua necessària per fer funcionar correctament el molí.

Des de l’antiga bassa del molí, veurem un petit caminet que s’endinsa pel tallat que ha fet el riu a la muntanya. El camí passa per sobre del riu de Santa Maria per alguns passos un tan estrets i ens porta fins al peu de l’espectacular Boter de Santa Maria, una de les cascades més impressionants del Prepirineu, amb una paret de tosca de més de 25 metres per on es precipita l’aigua formant una bonica bassa.   

Tornem enrere fins al molí, creuem el riu de Santa Maria i continuant pel camí creuarem zones de pastures fins a la pròxima edificació, Solans. De la casa ens cridarà l’atenció la construcció del teulat, molt característic a la zona.

A partir d’aquest punt canviarem de vessant, ens endinsarem en pinedes i deixarem els corriols per continuar l’excursió per pista forestal (anomenat camí de Solans). Farem uns quants metres de pista i trobarem una cruïlla. Nosaltres continuarem per la pista que fa un fort revolt a la dreta. Anirem guanyant alçada i en poca estona arribarem a sobre del Boter de Santa Maria, que queda a la nostra dreta i que podem veure, amb molta precaució, des del capdamunt de la cinglera. 

Continuem per la pista i al cap de poc creuarem el riu de Santa Maria. Seguim per la pista fins a arribar al peu de l’església de Santa Maria de Remolins (mireu el mapa per tenir una referència). Aquí deixarem la pista que portàvem i anirem per petits corriols fets pel bestiar, sense senyalitzacions, fins al peu de l’església romànica de Santa Maria de Remolins del segle XII i que va tenir un destacat paper de guaita i defensa. Ens trobem en un indret fascinant, amb roures centenaris i amb unes espectaculars vistes de la vall que s’allarguen fins al Port del Comte, la vall d’Alinyà i el Cadí. 

Pujarem fins a la casa de Remolins i continuem per la pista que s’enfila per darrere de la casa cap a ponent. Durant el trajecte fins al punt d’arribada, descobrirem a banda i banda del camí roures d’una envergadura molt notòria, alguns d’ells fins i tot catalogats com a arbres monumentals.

Passarem per davant de la casa de Butxaca, la de Cal Corredor i fent un llarg tram de pista arribarem a tocar de Valldarques, des d’on tenim unes bones vistes del poble des de l’altre vessant de la vall.

Farem una curta estona més de pista i ens portarà fins a la carretera per on hem arribat al poble. La continuarem, creuarem el riu de Valldarques, passarem per davant de Cal Sastre i arribarem al punt d’inici de l’excursió.  

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

RUTA CIRCULAR DEL GERDAR 

PER SENDERS I PISTES EN BTT

Preciosa ruta per un dels boscos d’avets més extensos del sur d’Europa, la Mata de València, sortint d’Esterri d’Àneu i passant per Sorpe i València d’Àneu.

L’itinerari s’inicia a Esterri en direcció a València d’Àneu, per carretera asfaltada i corbes tancades, - podem trobar alguns vehicles - creuem tot el poble, fins a l’encreuament de la nova carretera del Port de la Bonaigua, que abandonarem a 100 m. i ens incorporem a l’esquerra en direcció a Son. Precaució amb els vehicles, la carretera té un únic carril i doble sentit. En arribar al poble de Son a l’alçada de l’església, agafem a la dreta el sender del Calvari, un sender molt divertit i ciclable, fins a la cruïlla entre els senders a Sorpe i València. Ens aquest punt girem a l’esquerra i fem un tram de forta pujada no pedalable, uns 5 min. fins trobar la pista forestal de la Mata de València cap a l’esquerra. Aquest tram coincideix amb la ruta 5 del mateix centre BTT, en sentit contrari. 

Quan s’acaba la pista forestal comença un tram de sender. Tot aquest tram està prohibit anar a damunt de la bici per evitar la degradació en zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Circular sobre la bicicleta és motiu de sanció.

Aquest tram està senyalitzat amb piquetes grogues. Creuem el riu de Cabanes per un pont i ens dirigim a l’antiga carretera del port (aquest tram també coincideix amb la ruta Pedals de Foc). Arribats a la carretera, a la dreta, passem per davant del refugi del Gerdar i més endavant ens incorporem a l’actual carretera del port, que agafarem en direcció a Esterri. Atenció als vehicles. 

A la cruïlla de Sorpe, girarem a la esquerra. Entrem fins la plaça del poble on hi ha aigua, i seguirem un indicador a ma dreta cap el poble de València d’Àneu. Creuem la carretera i continuem per l’antic camí que unia aquests pobles. Arribats a València d’Àneu, a la sortida del poble, a l’esquerra, prenem un camí estret i molt tècnic (podem trobar gent caminant), que ens portarà a la part alta del poble d’Esterri. 

La ruta té d’interès l’església dels Sants Just i Pastor a Son, les restes de l’antic castell del comte del Pallars i l’església de Sant Andreu a València d’Àneu i sobretot la impressionant avetosa de La Mata de València, el bosc d’avets més extens de la Península. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

RUTA CIRCULAR A LA VALL D’ANGOSTRINA 

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN BTT

La visita de l’església de Sant Martí d’Envalls amb btt des de Llívia, és l’excusa perfecta per endinsar-nos a la Vall d’Angostrina, que durant aquestes primeres setmanes de tardor, llueix un contrast de colors digne de les millors postals. El descens fins al poble d’Angostrina, i més tard fins a Llívia, assegura la diversió en un paratge extraordinari.

La ruta comença des de l’església de Llívia, que bé mereix una visita abans de començar a pedalar. Una vegada sobre la bicicleta, sortirem pel fons de l’aparcament superior, a través d’un ample carrer que seguirem 300 metres fins a trobar l’inici del camí que visita les Fonts de Llívia (anunciat com a sender 153).

Seguint aquesta pista sense asfaltar trobarem la Font del Sofre (km 1,15) i la Font del Ferro (km 2,00), abans de pujar fins al pla del Tudó. En aquest primer tram d’ascens creuarem també el riu de Targasona, un petit rierol que va fent boniques cascades en el seu recorregut fins al Segre.

Ja al pla del Tudó (km 3,55) seguirem recte per acabar pujant fins a Targasona seguint marques de PR (marques grogues). Des del començament, les rampes de pujada són dures, però petits trams plans ens deixen recuperar forces i seguir fins arribar a trobar la carretera D-618 (km 5,50 de la ruta btt), que seguirem en direcció Targasona uns 500m fins a trobar la rotonda i carretera que ens acostarà fins al forn solar de Themis, reconeixible fàcilment per la seva gran torre de formigó.

Aquesta central tèrmica, és actualment una plataforma d’investigació per a la recerca i desenvolupament de projectes relacionats amb l’energia solar i es pot visitar durant els mesos de juliol i agost.

Nosaltres però, just a l’entrada de Themis (km 8,20) agafarem el camí que surt a l’esquerra amb marques de GR (marques vermelles i grogues) i que després de creuar un filat, planeja pels camps fins a trobar el Camí de la Ribera d’Angostrina.

Seguint aquest camí horitzontal al costat d’una canalització d’aigua, ens endinsarem tot mantenint l’alçada per la Vall d’Angostrina, un indret verge on la única edificació existent és la petita església de Sant Martí d’Envalls que més tard visitarem. Al km 11,20 deixarem el camí per fer un gir de gairebé 180 graus a l’esquerra i baixar per una pista amb força pendent que ens portarà directes al riu, que podrem creuar per la seva llera o bé per una passera de fusta. Ja a l’altra banda, agafarem la pista que remunta la vall i que de pujada ens conduirà fins a Sant Martí d’Envalls (km 13,00).

Per visitar aquesta esglesieta romànica del segle XII només caldrà deixar la pista principal per seguir sobre la bici 150m fins a la mateixa porta lateral de l’església, que normalment està oberta.

Una vegada retrobada la pista, la seguirem de pujada creuant una barrera i fins a trobar el primer revolt tancat a la dreta, ja a dalt de la Serra de N’Artigues (km 14,70). Aquest tram de pujada el farem per dins un bosc de bedolls que durant la tardor ens regala unes imatges espectaculars.

Des d’aquest punt podrem veure tot el que portem de ruta, i també el descens que ens espera fins a Angostrina!

Deixarem aquí la pista i seguirem el GR, que primer camp a través i després per sender, va baixant per una trialera que ens farà oblidar tot l’esforç de la pujada.

Haurem de parar atenció quan portem just 900 metres de descens (km 15,70), ja que en aquest punt haurem de deixar el GR per agafar el sender que surt a l’esquerra i que torna a recuperar el llom de la serra. L’inici d’aquest sender està marcat amb una creu de GR (marca de direcció equivocada).

En aquest segon tram de descens, també per corriol, seguirem un petit canal de rec que haurem de saltar en diferents ocasions fins arribar al poble d’Angostrina. Hi entrarem per la part alta, passant per davant el cementiri i l’església de Sant Andreu (km 17,30) per després baixar per dins els estrets carrerons fins a trobar la carretera general, que aquest cop seguirem de baixada durant un quilòmetre fins a Vilanova de les Escaldes.

Ja a Vilanova passarem per sota el càmping municipal i creuarem el riu d’Angostrina per enfilar-nos 400 metres per una pista de terra. En aquest punt (km 19,30 de la ruta) deixarem la pista principal per seguir el sender 312 que surt a l’esquerra i que ens portarà directes a Llívia i al punt d’inici i ara final de la ruta.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

L’ESPECTACLE DE COLORS DE TARDOR

EXCURSIÓ DE MARXA NÒRDICAMARXA NORDICA

L’associació Nòrdic Walking – Nòrdic Esport, després de les dues sortides proposades en els anteriors números de SENT pel Parc Natural de Cadí – Moixeró al sector de l’Alt Urgell, ara us anima a visitar un raconet de l’altre parc natural de la comarca, el de l’Alt Pirineu, per descobrir uns dels llocs més espectaculars del Pirineu durant la tardor, el bosc de l’Aubaga.

L’Aubaga d’Os de Civís presenta uns dels escassos boscos mixtos d’avet i moixera de guilla (o besurt) del Pirineu. El besurt generalment no forma boscos com en aquest indret i és durant la tardor quan els seus fruits vermells combinats amb les fulles d’espectaculars tonalitats groguenques i vermelles, es barregen amb els verds foscos dels avets, per oferir-nos un veritable espectacle cromàtic durant aquesta estació. 

La vall d’Os de Civís és força coneguda donat que és l’única vall i poble català que té la peculiaritat de tenir el seu únic accés per carretera des de territori estranger, en aquest cas el principat d’Andorra. Per arribar haurem d’agafar la carretera que surt entre Sant Julià de Lòria i Santa Coloma i que porta cap a Bixessari i continuar uns pocs quilòmetres més fins a arribar a territori català i més tard, fins al poble.

Començarem l’itinerari, ben senyalitzat amb les marques grogues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, al bell poble d’Os de Civís, característic pels seus meravellosos carrers costeruts, l’església romànica de Sant Pere i per la bona oferta d’establiments turístics. 

Sortirem del poble seguint la carretera que puja direcció a la borda de la Plana, on hi ha les instal·lacions d’un gran hotel. Abans d’arribar al primer revolt d’aquesta carretera que creua el riu Salòria, veurem la senyalització que ens duu a resseguir-lo aigües amunt per un bonic corriol.

El camí s’enfila pel vessant de la muntanya, sempre seguint la direcció del riu Salòria i creua diferents torrents que es troben equipats amb alguns trams amb cordes, que ens ajudaran a passar els llocs més tècnics sense dificultats. Tot i que hi ha algun tram que ens pot fer dubtar de l’itinerari, si ens fixem bé amb les senyalitzacions, no ens perdrem.

Arribarem a l’alçada del riu i el creuarem per un pont de fusta. Trobarem les senyalitzacions per continuar el nostre itinerari cap a la collada de Conflent i un altre que ja retorna cap a Os de Civís (l’itinerari del riu Salòria) i què és una bona opció per si no volem allargar tant l’excursió. Nosaltres però, continuarem per fer l’itinerari més llarg.

Tornem a creuar el riu i trobarem la borda Gavatxó, una antiga edificació que testimonia un passat ramader que era molt important a la zona i que està situada al peu del camí que estem fent, que era un dels principals passos històrics entre Andorra i Os de Civís amb la vall de Santa Magdalena, que comunica amb la veïna comarca del Pallars Sobirà. 

Anirem guanyant alçada per la vall i el camí ens tornarà a fer creuar per un pont de fusta el riu. Des d’aquí, començarem a enfilar pel camí fins al Pla de la Cabana, des d’on veiem els salts d’aigua que baixen del cim més alt de l’Alt Urgell, el Salòria. Continuem fent ziga-zaga per forts pendents fins a sortir a la Collada de Conflent, pas estratègic entre les valls d’Os de Civís i la vall de Santa Magdalena. En aquesta collada trobarem uns quants búnquers de la Línia Pirineus, dues taules interpretatives del Parc Natural de l’Alt Pirineu que ens donarà informació diversa sobre aquest indret i el camí per ascendir al cim del Salòria.

Des d’aquí, seguirem pel camí senyalitzat des de la collada cap a Servellà. Un altre dia o si tenim temps però, podríem baixar cap a la vall veïna per visitar les bordes de Conflent i la seva l’església a la Mare de Déu. 

El camí cap a Servellà és molt evident, tot i que a vegades es troba força enfangat a causa del pas continu del bestiar. Passarem per diverses fonts amb abeuradors pels animals i notarem que el camí es va fent cada cop menys evident, tot i que no presenta gaire pèrdua. 

Anirem guanyant vistes i arribarem a Servella, una espectacular carena de la serra que ens ofereix panoràmiques úniques d’aquest sector del parc natural, amb els cims del Salòria i de Cabús com a grans protagonistes al nord, a l’est un gran reguitzell de cims andorrans i al sud muntanyes de l’Alt Urgell on destaca de forma imponent la serra del Cadí.

Continuarem resseguint la carena de la serra per prats d’alta muntanya i de sobte el camí comença una pronunciada baixada cap a un coll. Nosaltres haurem d’anar per l’extrem esquerre dels prats que ocupen aquest coll i passarem a tocar de monumentals exemplars de pi negre. Més tard, el camí ens anirà endinsant per dins del bosc de l’Aubaga per oferint-nos un veritable espectacle policromàtic, amb infinitat de tonalitats grogues, verdes, taronges, liles i vermelles.

Sortirem a la pista forestal que uneix Os de Civís amb la Collada de Conflent i seguint en direcció est (dreta), anirem baixant per ella fins al coll de l’Aubaga.

Arribats al coll, en un punt de cruïlles de pistes forestals, trobarem les indicacions del camí que baixa en fortíssim pendent per l’obaga d’Os de Civís, on també trobem una línia elèctrica. El camí, sempre costerut entremig del fantàstic bosc de colors, ens farà perdre molt ràpidament alçada. Haurem d’estar atent amb les relliscades si està moll i parar de tant en tant si patim de mals de genolls a les baixades.

En arribar a la part final de la baixada, ja a tocar del poble, anirem a buscar a la nostra dreta el bosc i acabarem creuant el riu d’Os de Civís a l’alçada del mateix poble, punt final de l’itinerari. 

Aquest itinerari és molt recomanable fer-lo amb marxa nòrdica durant l’època més càlida de l’any, quan no hi ha neu ni gel al recorregut, però com hem suggerit, la millor opció és realitzar-lo entre mitjans d’octubre i principis de novembre per veure el bosc vestit amb els millors colors de la tardor. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

EL CADÍ A VOL D’OCELL 
EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

Després de descobrir els peus del Cadí en l’anterior publicació de SENT, ara us animen a fer uns quants dels seus cims per una de les excursions més senzilles per a ascendir a la serra Prepirinenca més coneguda de Catalunya.

Pujar al capdamunt del Cadí és una experiència inoblidable que tot excursionista enamorat del Pirineu ha de fer almenys un cop al llarg de la seva vida. Des de dalt l’espectacle de la caiguda vertical de les escarpades parets cap al nord ens faran sentir diminuts, i més encara quan ens adonem que ens trobem rodejats d’un immens mar de muntanyes, on centenars de cims pirinencs se’ns mostren per deixar-nos bocabadats durant una bona estona.

La sortida proposada és segurament l’accés més fàcil per arribar al capdamunt de la serra del Cadí i el seu moderat nivell de dificultat fa que sigui una ascensió apta per la majoria de gent acostumada a fer muntanya. Així que si no sou amants de les emocions fortes i no voleu pujar per una de les seves famoses canals, aquesta és l’excursió més adient.

Sortirem de l’ermita de Sant Salvador, ubicada en un indret de gran bellesa i que és accessible des d’Adraén per pista forestal. Si venim des de la Seu d’Urgell, tenim una altra opció. Pujarem per la carretera que duu a Tuixent fins a arribar gairebé al coll de la Trava. No haurem d’arribar al mateix coll, ja que passats uns 300m del mirador de la Trava trobarem una pista a l’esquerra apta per tots els vehicles (si no és 4x4 haurem d’anar amb més atenció) i fent uns 4,5 km arribem a una cruïlla de pistes on deixem el cotxe. El punt de sortida, la collada de la Mà, es troba pujant uns 100 metres per la pista de la dreta. Si la seguíssim ens duria a l’ermita de Sant Salvador i més enllà a Adraén (l’altre accés comentat).

0.00h, 0km: Collada de la Mà, 1696m. Som en una zona amb grans exemplars de pi roig i amb pastures extenses pel bestiar. Baixarem per la pista uns metres cap al sud a fi de trobar a la nostra esquerra un camí ample que ens endinsarà en el bosc. El seguim durant una bona estona per dins de la pineda i creuarem algun torrent d’aigües cristal·lines. Més endavant una forta pujada ens farà bufar de valent.

0.25h, 1,4 km: collada del Pelat, 1.805m. La forta pujada acaba i continuem uns metres per agafar la pista que s’enfila al Cadí des d’Adraén. Pujarem per la pista cap a l’esquerra per apropar-nos cada cop més a les parets de la serra. 

0.40h, 3,2 km: Barrera. Si volguéssim, hi ha l’opció de deixar aquí el nostre vehicle, però en aquest cas si no és 4x4 no és aconsellable. Creuem la barrera que limita el pas a dins de l’espai natural protegit del parc natural del Cadí - Moixeró i al cap de poc deixem enrere una bassa d’aigua antiincendis. Continuem una estona més per la pista que passa just pels peus dels primers contraforts del Cadí.

1.00h, 4,6 km: Prat dels Gosolans, 2.028 m (no confondre amb el Pas dels Gosolans!). La pista fa un tomb cap al sud i el paisatge s’obre per oferir-nos unes extenses pastures a l’indret del Goleró. En aquesta esplanada trobem un jaciment romà, catalogat com el més alt de Catalunya i que ha donat evidències suficients per establir la importància de la presència física de l’administració romana en terres del Pirineu. També en el mateix indret, diversos estudis han permès conèixer l’evolució de les fases ambientals des del segle VI d.C. fins al present, i que parlen de diverses etapes de predomini de l’economia ramadera, especialment durant l’alta edat mitjana i l’edat moderna, d’activitat minera fins a començaments del segle XVII i d’una etapa de colonització agrícola, també durant l’alta edat mitjana, identificada per l’increment dels incendis forestals a la zona. 

Un cop visitat aquest indret, des d’on “arrenca” la cinglera del Cadí, continuarem uns metres més per la pista per on hem pujat fins que trobem les indicacions per a la pujada al cim de la Torreta de Cadí. En aquest punt deixem la pista i pujant a l’esquerra trobem un sender que s’enfila decidit tot fent ziga-zagues per la muntanya. No tindrem problemes per seguir-lo, ja que està ben senyalitzat amb marques de pintura i un seguit de fites.

1.45h, 6,3 km: Cap de la Fesa, 2.382m. El camí es fa planer i arribem al cim més occidental de la serra del Cadí. A la nostra dreta hi trobem la vall de la Vansa i les serres prepirinenques, on destaca l’impressionant Pedraforca. A l’esquerra, la vertiginosa caiguda de la paret nord del Cadí amb el recent despreniment de la roca roja i grans vistes de bona part del Pirineu axial, i davant el nostre objectiu: el cim de la torreta del Cadí.

Continuem avançant per la carena i anem a trobar un corriol ben marcat que voreja pel sud el cap de la Costa Verda.

2.10h, 8,2 km: Portell de Cadí, 2388m. El camí ara fa un tomb i puja cap al sud per anar a trobar una petita canal. Si ens fixem en les seves roques, descobrirem molts fòssils marins (alveolines) que ens expliquen l’existència d’un antic mar que hi havia just quan es formava el Pirineu, i que amb el pas de milions d’anys, aquelles roques que es van formar en aquell mar, van acabar a més de 2500 metres d’altitud formant la serra del Cadí a causa del plegament Alpí.

Superarem molt fàcilment la cinglera, i un cop passat aquest punt ja ens trobarem a la part més alta del Cadí. Ara només haurem de continuar uns metres cap a llevant.

2.45h, 9,4 km: Torreta de Cadí, 2.562m. De ben segur quedarem impressionants pel gegantí precipici i les vistes espectaculars de la zona ens captivaran una bona estona. Des d’aquí tindrem ocasió de contemplar bona part dels pobles i de la geografia de l’Alt Urgell i la Cerdanya i de veure mítiques muntanyes de la zona com el Port del Comte, el Pedraforca, el Carlit, la tossa Plana de Lles, el Monturull, el bony de Salòria, la torreta de l’Orri i moltes altres d’Andorra, del Pallars i fins i tot, a la llunyania, del Pirineu d’Osca, com el Turbó, el Cotiella i la Maladeta.

La tornada al punt d’inici la farem desfent el camí de pujada.

5.00h, 19 km: Collada de la Mà. Final de la sortida.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa