dijous, 3 de setembre del 2015

EL CADÍ A VOL D’OCELL 
EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

Després de descobrir els peus del Cadí en l’anterior publicació de SENT, ara us animen a fer uns quants dels seus cims per una de les excursions més senzilles per a ascendir a la serra Prepirinenca més coneguda de Catalunya.


Pujar al capdamunt del Cadí és una experiència inoblidable que tot excursionista enamorat del Pirineu ha de fer almenys un cop al llarg de la seva vida. Des de dalt l’espectacle de la caiguda vertical de les escarpades parets cap al nord ens faran sentir diminuts, i més encara quan ens adonem que ens trobem rodejats d’un immens mar de muntanyes, on centenars de cims pirinencs se’ns mostren per deixar-nos bocabadats durant una bona estona.
La sortida proposada és segurament l’accés més fàcil per arribar al capdamunt de la serra del Cadí i el seu moderat nivell de dificultat fa que sigui una ascensió apta per la majoria de gent acostumada a fer muntanya. Així que si no sou amants de les emocions fortes i no voleu pujar per una de les seves famoses canals, aquesta és l’excursió més adient.
Sortirem de l’ermita de Sant Salvador, ubicada en un indret de gran bellesa i que és accessible des d’Adraén per pista forestal. Si venim des de la Seu d’Urgell, tenim una altra opció. Pujarem per la carretera que duu a Tuixent fins a arribar gairebé al coll de la Trava. No haurem d’arribar al mateix coll, ja que passats uns 300m del mirador de la Trava trobarem una pista a l’esquerra apta per tots els vehicles (si no és 4x4 haurem d’anar amb més atenció) i fent uns 4,5 km arribem a una cruïlla de pistes on deixem el cotxe. El punt de sortida, la collada de la Mà, es troba pujant uns 100 metres per la pista de la dreta. Si la seguíssim ens duria a l’ermita de Sant Salvador i més enllà a Adraén (l’altre accés comentat).

0.00h, 0km: Collada de la Mà, 1696m. Som en una zona amb grans exemplars de pi roig i amb pastures extenses pel bestiar. Baixarem per la pista uns metres cap al sud a fi de trobar a la nostra esquerra un camí ample que ens endinsarà en el bosc. El seguim durant una bona estona per dins de la pineda i creuarem algun torrent d’aigües cristal·lines. Més endavant una forta pujada ens farà bufar de valent.
0.25h, 1,4 km: collada del Pelat, 1.805m. La forta pujada acaba i continuem uns metres per agafar la pista que s’enfila al Cadí des d’Adraén. Pujarem per la pista cap a l’esquerra per apropar-nos cada cop més a les parets de la serra. 
0.40h, 3,2 km: Barrera. Si volguéssim, hi ha l’opció de deixar aquí el nostre vehicle, però en aquest cas si no és 4x4 no és aconsellable. Creuem la barrera que limita el pas a dins de l’espai natural protegit del parc natural del Cadí - Moixeró i al cap de poc deixem enrere una bassa d’aigua antiincendis. Continuem una estona més per la pista que passa just pels peus dels primers contraforts del Cadí.
1.00h, 4,6 km: Prat dels Gosolans, 2.028 m (no confondre amb el Pas dels Gosolans!). La pista fa un tomb cap al sud i el paisatge s’obre per oferir-nos unes extenses pastures a l’indret del Goleró. En aquesta esplanada trobem un jaciment romà, catalogat com el més alt de Catalunya i que ha donat evidències suficients per establir la importància de la presència física de l’administració romana en terres del Pirineu. També en el mateix indret, diversos estudis han permès conèixer l’evolució de les fases ambientals des del segle VI d.C. fins al present, i que parlen de diverses etapes de predomini de l’economia ramadera, especialment durant l’alta edat mitjana i l’edat moderna, d’activitat minera fins a començaments del segle XVII i d’una etapa de colonització agrícola, també durant l’alta edat mitjana, identificada per l’increment dels incendis forestals a la zona. 
Un cop visitat aquest indret, des d’on “arrenca” la cinglera del Cadí, continuarem uns metres més per la pista per on hem pujat fins que trobem les indicacions per a la pujada al cim de la Torreta de Cadí. En aquest punt deixem la pista i pujant a l’esquerra trobem un sender que s’enfila decidit tot fent ziga-zagues per la muntanya. No tindrem problemes per seguir-lo, ja que està ben senyalitzat amb marques de pintura i un seguit de fites.
1.45h, 6,3 km: Cap de la Fesa, 2.382m. El camí es fa planer i arribem al cim més occidental de la serra del Cadí. A la nostra dreta hi trobem la vall de la Vansa i les serres prepirinenques, on destaca l’impressionant Pedraforca. A l’esquerra, la vertiginosa caiguda de la paret nord del Cadí amb el recent despreniment de la roca roja i grans vistes de bona part del Pirineu axial, i davant el nostre objectiu: el cim de la torreta del Cadí.
Continuem avançant per la carena i anem a trobar un corriol ben marcat que voreja pel sud el cap de la Costa Verda.
2.10h, 8,2 km: Portell de Cadí, 2388m. El camí ara fa un tomb i puja cap al sud per anar a trobar una petita canal. Si ens fixem en les seves roques, descobrirem molts fòssils marins (alveolines) que ens expliquen l’existència d’un antic mar que hi havia just quan es formava el Pirineu, i que amb el pas de milions d’anys, aquelles roques que es van formar en aquell mar, van acabar a més de 2500 metres d’altitud formant la serra del Cadí a causa del plegament Alpí.
Superarem molt fàcilment la cinglera, i un cop passat aquest punt ja ens trobarem a la part més alta del Cadí. Ara només haurem de continuar uns metres cap a llevant.
2.45h, 9,4 km: Torreta de Cadí, 2.562m. De ben segur quedarem impressionants pel gegantí precipici i les vistes espectaculars de la zona ens captivaran una bona estona. Des d’aquí tindrem ocasió de contemplar bona part dels pobles i de la geografia de l’Alt Urgell i la Cerdanya i de veure mítiques muntanyes de la zona com el Port del Comte, el Pedraforca, el Carlit, la tossa Plana de Lles, el Monturull, el bony de Salòria, la torreta de l’Orri i moltes altres d’Andorra, del Pallars i fins i tot, a la llunyania, del Pirineu d’Osca, com el Turbó, el Cotiella i la Maladeta.
La tornada al punt d’inici la farem desfent el camí de pujada.
5.00h, 19 km: Collada de la Mà. Final de la sortida.



Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa
SORTIDA CIRCULAR ALS PEUS DEL PUIGTERRERS  
RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN BTT

Sortida de dificultad alta en BTT, on les pujades es fan en la majoria per pistes amples i la baixada per corriols estrets i tècnics, amb trams atrevits.


La ruta comença des del ceretà poble de Bellver, del costat del poliesportiu (a la part sud del poble) enfilem un GR direcció Coll del Pendís, aquesta és una pista asfaltada en el seu primer tram que passa pel costat de la població de Talló, amb el campanar de la seva església que destaca per sobre de la resta de teulats. Seguim el GR per ara sí, una pista de terra, transitada per cotxes amb la vista de l’entrada a la vall al final. A pocs quilòmetres deixem estar el GR que segueix cap a Beders, per agafar una pista més estreta que va pujant direcció sud pel Pla de l’Ingla fins aproximadament el quilòmetre sis, on comença a serpentejar i on la pujada és una mica més exigent creuant a l’altre costat de la serra pel Coll Baixer. 
La pista continua fins al quilòmetre 10,7, aquí s’ha d’anar en compte ja que hi ha un corriol a mà esquerra i que segueix en contradirecció a la que anàvem, que no ens hem de saltar. A partir d’aquí anem pujant i baixant corriolets molt divertits passant per la Collada de la Coma i als peus de la Roca Foradada. En aquest punt val la pena parar i gaudir de les vistes impresionants, tant de la vall del majestuós Puigterrers com a l’est i aixecant el cap, de la Roca Foradada. Baixem una mica i ens trobem un altre cop amb una pista d’uns 200 metres mal contats que passa per la zona recreativa del Pradell del Pi fins al refugi no guardat de Gónec (km 16), un bon lloc per fer una parada i reposar abans d’encarar la baixada.
Del refugi de Gónec, surt un corriolet que durant 6 km ens farà disfrutar d’una baixada ràpida, tècnica i en algun tram exposada, no s’ha de baixar la guàrdia.
Arribem a una casa de colònies, Aula de Natura Cortariu, aquí deixem el corriol durant uns 100 metres fins que a mà dreta i en contradirecció el tornem agafar per baixar un quilòmetre més fins a la pista que ens porta al poble de Pi i d’aquí a Bellver en un moment hi som seguint altre cop el GR.
Després d’una pujada sense més, si teniu experiència en baixar corriols disfrutareu amb aquesta ruta i sinó baixeu amb compte i de ben segur us servirà per agafar-ne. 



Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa
RUTA PELS BOSCOS DE 
SANT JOAN DE L’ERM… 
LA VALL DE STA. MAGDALENA DES DEL PALLARS


Aquesta excursió ens portarà a descobrir un boci del Parc Natural de l’Alt Pirineu, un territori on antigament hi passaven moltes coses i  avui en dia sembla que el temps s’ha aturat. 
Boscos i antics prats de dall... seran l’escenari de la nostra caminada. Seguint camins de contrabandistes, de ramaders i picadors, camins de soldats, estudiants i peregrins… ens  deixarem portar pels seus records i reviurem les seves passes.



El punt d’inici d’aquesta excursió és l’aparcament de Montenartró, petit poble pallarés al que arribem desde la C-13 (Sort-Esterri d’Àneu) pel trencall que dóna accés a Portainé, seguint la carretera que surt de Roní i s’endinsa a la Vall de Sta.Magdalena.
Deixarem l’aparcament de Montenartró i seguirem la carretera fins a la part alta del poble, on al costat del dipòsit hi trobem el primer cartell que ens indica l’inici de la ruta direcció Sant Joan de l’Erm Vell. 
Quasi bé tot el recorregut el trobarem marcat amb senyals grogues i banderoles del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
El primer tram s’enfila per antigues culties de conreu emboscades, creuant barranquets i seguint murs de pedra seca, fins i tot,en alguns punts es reconeix l’antic empedrat del camí.
Seguim les marques grogues, creuant dos cops la pista que també puja cap a St.Joan de l’Erm, fins arribar al Pla de la Pleta, on també creuarem la pista per enllaçar amb el corriol que flanqueja el marge dret del barranc de la Pega. Voltats d’un bosc de pi roig amb precioses catifes de molsa, arribarem al fons del barranc, aquí ens sorprendràn un bonic pont de fusta i un banc per a seure a gaudir de la pau i tranquil.litat d’aquest raconet… ambdós, regal dels voluntaris del Projecte Boscos que són els responsables de la recuperació de gran part d’aquest tram del nostre itinerari. (Bergwaldprojekt  www.projecteboscos.cat).
Remontarem el barranc pel marge esquerre, creuarem de nou la pista forestal i seguirem pujant fins arribar a un resalt de roques que ens ofereix una bonica vista de la vall, veiem Montenartró i el Montsent de Pallars al fons… aquest punt, és en plena línia de front de la Guerra Civil Espanyola, just al nostre darrera trobem les restes de les trinxeres on els soldats passaven penes no fa més de 80 anys.
Seguim el camí ara més còmode, planejant entre trossos d’antics conreus propers al santuari de Sant Joan de l’Erm, on arribarem per la pista principal.
Ja al Santuari, més ben dit a les restes del Santuari, trobem un seguit de cartells interpretatius que ens expliquen història i anècdotes d’aquest lloc tan interessant i important durant moltes generacions.
Aquest serà un bon punt per a fer una parada d’avituallament, aprofitant la frescor de l’aigua de la font del Cobert que trobem a pocs metres sota del Santuari.
Reprenem el camí, seguint de nou les marques grogues i la banderola que ens indica Romadriu i el pont dels Forcats.  Ara el camí davalla pel bosc fins arribar a un tram de pista que poc a poc es va extingint… antiga pista de treta de fusta del bosc, camí de ramaders, contrabandistes i d’altres personatges habitants d’aquests pobles avui oblidats.
El bosc es transforma, ara són avets els que ens donen ombra, i més endavant de nou els pins ...aquí ens sorprendran grans arbres vells amb formes estrambòtiques que recorden canalobres, són arbres de pinata, antigament, en temps de penúries, s’aprofitaven els brots tendres dels pins per alimentar corders i conills. Aquesta pràctica trenca la línia de creixement de l’arbre fent que brollin més branques i amb el pas del temps crear aquests exemplars excèntrics i preciosos.

Plàcidament, seguint el camí arribarem a l’encreuament del pont dels Forcats, aquí sense creuar el riu i deixant a la nostra dreta el camí que puja cap a la Basseta, seguirem les indicacions que ens porten cap a Romadriu. De nou, seguim un sender ben traçat, caminat per generacions de traginers que amb els seus animals abastien de carbó la Farga de Romadriu. La primera farga catalana que desde el segle XVIII fins l’any 1907 quan va ser destruïda pels aiguats, picava i repicava el mineral de ferro que arribava també carregat a lloms de mules per la Ribereta de Tressó des del coll de Màniga.
Avui ja no se senten els repics del mall, se’l van endur a Barcelona, ara decora els jardins de l’Escola de Enginyers. Avui sols  es sent el silenci del vent entremig de les agulles dels pins, trencat pel cant de les mallarengues i la xiuladissa del picot garser... 
El camí segueix el barranc pel seu marge dret i després d’un esperonet tomba de nou per la Vall de Sta.Magdalena baixant bruscament en mig d’avellaners cap al riu on trobarem un pont  nou que creua a l’altra riba. D’aquí ja seguim una pista fins arribar a Romadriu.  Podrem reomplir les cantimplores d’aigua a la font de la plaça-aparcament i fer un tomb pel poble. Cal fer esment del seu cementiri, on durant la Guerra Civil s’hi enterraren molts dels combatents morts a Baladredo…  massa ossos, que avui desprenen calç entremig de les pedres. Una imatge crua, però que no podem estalviar, cal fer memòria d’uns fets que són part de la nostra història.
Sortim de Romadriu per la carretera asfaltada, aquí tindrem una bona vista de l’embassament que permet l’aprofitament hidroelèctric de les aigües del riu de Sta.Magdalena, generant alguns ingressos als pobles de la vall. Un cop sobrepassada la presa trobarem un pont que creua el riu on comença la pista forestal que puja cap a St.Joan de l’Erm. Un cop passat el pont, a la nostra dreta surt un corriol marcat amb una llosa, com a camí vell de Montenartró, aquest és el camí que hem de seguir a partir d’ara.
Aquest tram s’ha recuperat de fa poc pels gestors de l’Alberg l’Abadia de Montenartró. És un corriol que segueix el marge esquerra del riu de Sta.Magdalena i que a voltes esllavissat, es pot anar fent seguint fites de pedra, fins creuar de nou el barranc de la Pega, ara per una passera feta de troncs. El corriol mor en una pista forestal que remuntarem fins al poble de Montenartró, on trobarem l’Alberg l’Abadia, allà podrem fer nit, un bon àpat o demanar informació sobre el Parc Natural de l’Alt Pirineu.