dilluns, 3 d’octubre de 2016

ELS LLACS DE COLOMÈRS I 
EL TUC DE RATÈRA

A la Val d’Aran hi ha un racó tan bonic que sembla que el temps s’hagi aturat per sempre. 
De fet, el Circ de Colomèrs té un regust a passat, a un temps que no tornarà, i que algú va 
viure amb total intensitat. 


Aquest és un indret tret d’un conte de fades on tot ratlla la perfecció. Els llacs són espectaculars i n’hi ha de totes les mides, mentre que els rierols serpentegen pendent avall buscant el riu principal i el llit de la vall. Les muntanyes són espectaculars catedrals de roca que sovint, ratllen els tres mil metres. Els seus esperons, crestes i canals tenen unes formes increïbles, i són tan estètics que un no és cansa d’observar-los i de gaudir-los a través dels ulls. Els boscos sobreviuen fins molt amunt, i és fàcil trobar els pins fins a les mateixes portes dels estanys més alts.
D’entre totes les muntanyes que envolten aquest magnífic circ d’origen glacial en destacarem una, que no és la més alta i possiblement tampoc és la més maca de les muntanyes d’aquest indret, però que està allà, eternament petrificada, amb la seva forma de gran catedral de roca. El Gran Tuc de Colomèrs (2.934 m) és la muntanya més alta del Circ de Colomèrs, una veritable talaia que tant es pot pujar des del vessant aranès, com des d’Aigüestortes, a la Vall de Boí.
El Tuc de Ratèra és una muntanya espectacular, de línies esveltes i crestes retallades que convergeixen en el seu vèrtex. Aparentment sembla ser una muntanya difícil de pujar i no és així, doncs des del vessant aranès, un magnífic camí serpenteja per entre les roques i els llacs fins arribar al seu cim.    
El punt d’inici d’aquesta llarga ascensió el tenim en un punt determinat de la pista (1.990 m) que recorre la Vall d’Aiguamòg, i que després ascendeix en direcció al Coret de Pruedo i la Vall de Rencules. L’indret està perfectament indicat, doncs en aquest punt comença el camí que ens portarà fins al Refugi de Colomèrs. 
Per tant, pujarem generalment en sentit Sud/Est, al principi per entre unes grans roques i tot seguit per un terreny bastant més suau. Sense cap problema arribarem al Lac Major de Colomèrs (2.120 m), que junt amb el Lac Obago, són els dos més grans de la regió. El lloc és impressionant, i les vistes cap a l’interior del Circ de Colomèrs és un regal als ulls inquiets de qualsevol excursionista. A l’altra banda del llac veurem el Refugi de Colomèrs, situat en un lloc força planer a pocs metres de les aigües del llac. 
Girarem a l’esquerra i seguirem les indicacions blanc i vermelles del GR-11 (camí molt ben fressat) en sentit Nord/Est-Est, aconseguint després d’una curta pujada el Coret deth Clòto (2.240 m). Continuarem l’itinerari davallant pel vessant contrari d’aquest coll, i ràpidament, sense cap dificultat arribarem al Lac Long (2.170 m), com diu el seu nom, té una forma allargada. L’indret és preciós. Davant nostre es veu l’espectacular Tuc de Ratèra. 



De mica en mica anirem deixant els darrers arbres rere nostre. Seguirem el camí (GR-11), gairebé sempre en sentit Sud/Est. Vorejarem el Lac Long deixant-lo a la nostra esquerra, i en pocs minuts, per un terreny herbat força suau arribarem al Lac Redon (2.175 m), que no s’ha de confondre amb el llac del mateix nom que hi ha a les proximitats del Tuc del Pòrt de Vielha. Aquest és de dimensions molt més reduïdes i no tan famós.
A la nostra esquerra veurem aparèixer l’altiu Tuc de Sendrosa amb les seves canals verticals.
Continuarem ascendint suaument en sentit Sud/Est, per uns espais cada vegada més oberts. Les vistes sobre el Tuc de Ratèra són certament intimidatòries. Poc després arribarem al meravellós Lac Obago (2.233 m), situat aproximadament a 1h. 45 minuts de la pista. Aquest llac té unes dimensions gegantines. Panoràmica esplèndida!.
D’aquí al cim del Ratèra encara hi ha més de 600 metres de desnivell.
Vorejarem el llac deixant-lo a l’esquerra, i poc després -deixant el sender que es dirigeix al Gran Tuc de Colomèrs a la dreta- començarem a enlairar-nos (GR-11) vers el Pòrt de Ratèra de Colomèrs. 
Guanyarem metres ràpidament en direcció a aquest doble coll situat a les proximitats del Tuc de Ratèra. 
Unes pendents cada vegada més suaus ens portaran fins el Pòrt de Ratèra de Colomèrs (2.580 m), situat entre parets molt verticals. Continuarem pujant en sentit Sud/Est, per una mena de corredor que sense més ens portarà fins el Port de Ratera d’Espot (2.594 m). Els espais són molt oberts. Hem deixat la Val d’Aran enrere i ens endinsem vers les terres del Pallars Sobirà.
Deixarem de banda el GR-11 i girarem a la dreta, agafant un sender força ben marcat que ens portarà fins als peus de la Cara Est del Ratèra. Pujarem per aquest vessant que té un pendent molt dret però que no ofereix cap dificultat. Finalment assolirem l’allargat i aeri cim del Tuc de Ratèra (2.863 m) (3h. 30’/3h. 40’) des de la pista. Vistes impressionants en totes les direccions. Al vessant de Colomèrs hi descobrirem un munt d’estanys.
El descens el farem pel mateix itinerari. 



Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada