RUTA CIRCULAR PER LA VALL DE VALLDARQUES

EXCURSIÓ DE MARXA NÒRDICA

Marxem al cor del Prepirineu Català, racons verges plens de sorpreses amagades, en valls de l’Alt Urgell desconegudes pel gran públic i que meravellen a qui visita la zona. 

Us proposem descobrir la vall de Valldarques, pertanyent a la serra d’Aubenç i dins del municipi de Coll de Nargó, què és coneguda per la gran majoria de gent per la carretera que puja al coll de Bóixols i també per les seves bases del riu, freqüentades durant l’estiu pels banyistes de la zona.

Us proposem fer una senzilla sortida de marxa nòrdica per una d’aquelles rutes on en pocs quilòmetres, tindrem ocasió de visitar força indrets fascinants.

Començarem l’itinerari a Valldarques, un bonic poble de muntanya situat a sobre d’un penya-segat al ben mig de la vall, que sorprèn el visitant per la doble cinglera que s’encaixa a banda i banda del riu, oferint-li un caràcter impenetrable i que com veurem durant el recorregut, amaga en les seves parets; castells, esglésies romàniques, cascades, molins i arbres monumentals.

Sortirem del poble per sobre de l’església de Sant Romà, força coneguda a l’Alt Urgell per la seva cuidada construcció romànica i pel seu bell campanar, visible des de gran part de la vall. Deixarem el poble i ens endinsarem en una roureda per un caminet força fressat però sense senyalització.

Continuant pel nostre camí, fet aproximadament un quilòmetre de recorregut, veurem a la nostra esquerra un camí que s’enfila per la muntanya cap a la casa de Sobre - Roca. No forma part de l’itinerari, però si tenim ganes, el podem fer una estona per descobrir un impressionant camí empedrat que s’enfila per la cinglera, per un dels pocs passos que ofereixen les parets verticals per sortir del fons de la vall.

Seguim l’itinerari proposat caminant pel corriol de la roureda que dúiem i de sobte enmig del bosc, sobre un gran espadat de roca, trobem en molt bon estat de conservació les restes de la Torre de la Vila o castell de Valldarques del segle XI. Podem visitar aquesta fortificació, on a banda de la torre circular, que podem visitar el seu interior, trobarem les restes d’una antiga edificació que hi havia al peu del mateix castell. 

Continuem l’itinerari per sota de la cinglera del Tossal del Moro i començarem a perdre ràpidament alçada pel camí que fa diverses llaçades fins a arribar a trobar el riu de Valldarques. Si visitem la zona després d’un període plujós, no tindrem més remei que treure’ns el calçat i creuar el riu.

Un cop a l’altre marge del riu, continuarem baixant resseguint-lo fins que ens trobem una edificació. Som al molí del butxaca, un dels molts molins del Pirineu que s’utilitzava per moldre el gra gràcies a la força hidràulica. Ens sorprendrà que malgrat l’abandó, l’edifici es conserva perfectament i podem veure encara les moles que feien funcionar el molí. Si pugem per darrere de l’edificació, descobrirem l’antiga bassa, lloc on emmagatzemaven l’aigua necessària per fer funcionar correctament el molí.

Des de l’antiga bassa del molí, veurem un petit caminet que s’endinsa pel tallat que ha fet el riu a la muntanya. El camí passa per sobre del riu de Santa Maria per alguns passos un tan estrets i ens porta fins al peu de l’espectacular Boter de Santa Maria, una de les cascades més impressionants del Prepirineu, amb una paret de tosca de més de 25 metres per on es precipita l’aigua formant una bonica bassa.   

Tornem enrere fins al molí, creuem el riu de Santa Maria i continuant pel camí creuarem zones de pastures fins a la pròxima edificació, Solans. De la casa ens cridarà l’atenció la construcció del teulat, molt característic a la zona.

A partir d’aquest punt canviarem de vessant, ens endinsarem en pinedes i deixarem els corriols per continuar l’excursió per pista forestal (anomenat camí de Solans). Farem uns quants metres de pista i trobarem una cruïlla. Nosaltres continuarem per la pista que fa un fort revolt a la dreta. Anirem guanyant alçada i en poca estona arribarem a sobre del Boter de Santa Maria, que queda a la nostra dreta i que podem veure, amb molta precaució, des del capdamunt de la cinglera. 

Continuem per la pista i al cap de poc creuarem el riu de Santa Maria. Seguim per la pista fins a arribar al peu de l’església de Santa Maria de Remolins (mireu el mapa per tenir una referència). Aquí deixarem la pista que portàvem i anirem per petits corriols fets pel bestiar, sense senyalitzacions, fins al peu de l’església romànica de Santa Maria de Remolins del segle XII i que va tenir un destacat paper de guaita i defensa. Ens trobem en un indret fascinant, amb roures centenaris i amb unes espectaculars vistes de la vall que s’allarguen fins al Port del Comte, la vall d’Alinyà i el Cadí. 

Pujarem fins a la casa de Remolins i continuem per la pista que s’enfila per darrere de la casa cap a ponent. Durant el trajecte fins al punt d’arribada, descobrirem a banda i banda del camí roures d’una envergadura molt notòria, alguns d’ells fins i tot catalogats com a arbres monumentals.

Passarem per davant de la casa de Butxaca, la de Cal Corredor i fent un llarg tram de pista arribarem a tocar de Valldarques, des d’on tenim unes bones vistes del poble des de l’altre vessant de la vall.

Farem una curta estona més de pista i ens portarà fins a la carretera per on hem arribat al poble. La continuarem, creuarem el riu de Valldarques, passarem per davant de Cal Sastre i arribarem al punt d’inici de l’excursió.  

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa