El Camí de l’Últim Càtar

Dos dels grans parcs naturals de Catalunya, el del Cadí-Moixeró i el de l’Alt Pirineu, es comuniquen per un itinerari senyalitzat de senderisme, el Camí de l’Últim Càtar, en referència a Guillem Belibasta, el darrer càtar documentat, que va passar per aquests verals tot fugint dels seus enemics.

La història del catarisme és una història èpica, farcida de guerres, mortaldats, resistències a ultrança i crims comesos en nom de Déu, que ha despertat l’interès de moltes generacions. La percepció general és que tot acaba a Montsegur quan, l’any 1244, més de dos-cents perfectes càtars es llençaren a la foguera davant dels francesos que havien conquerit aquell reducte de catarisme. La realitat, però, és que després de Montsegur el catarisme va sobreviure a les muntanyes en la clandestinitat més absoluta. Pastors que recorrien els camins de la transhumància, membres de la petita noblesa amb pocs recursos i molts contenciosos amb l’Església, persones descontentes amb l’avarícia i la baixa qualitat moral dels clergues, amagaven a les seves cases i protegien amb la seva vida els darrers perfectes càtars que predicaven pels vells camins que creuaven el país de nord a sud.

Guillem Belibasta fou un d’aquests perfectes clandestins dels últims temps del catarisme. Nascut a Occitània i convertit a la religió dels bons homes, s’escapà de la presó de Carcassona l’any 1309 i fugí cap a Catalunya, on entrà en contacte amb el món de la gran transhumància i fou acollit per una comunitat d’occitans exiliats al poble de Sant Mateu, al nord del País Valencià. Els exiliats de Sant Mateu provenien tots del Pirineu de l’Arieja, i alguns d’ells eren pastors que havien treballat a Puigcerdà i Bagà, i havien passat estius guardant ramats als colls de Pal i de Josa, al vessant sud del Cadí.

Un dia arribà a Sant Mateu un personatge anomenat Arnau Sicre. També era occità, d’Ax-les-Thermes, i la seva mare havia estat condemnada per heretgia. S’integrà a la comunitat d’exiliats i va convéncer Guillem Belibasta per acompanyar-lo fins al Pallars, on tenia una tia malalta que volia morir a mans d’un perfecte càtar. En realitat, Arnau Sicre era un agent del bisbe de Pàmies, que aspirava a recuperar els béns confiscats de la seva mare a canvi d’entregar tot un perfecte, l’últim conegut, a la Inquisició. D’aquesta manera, després de creuar tot Catalunya guiats pels germans Mauri, dos pastors coneixedors del país, Guillem Belibasta va ser capturat a Tírvia i, després de passar uns dies a la masmorra del castell de Castellbò, va ser portat a Occitània, on el van cremar per heretge l’any 1321 a Vilaroja de Termenès, prop de Narbona.

La història de Guillem Belibasta és excepcional, no tan sols pel fet de ser l’últim perfecte occità conegut, sinó per la minuciositat amb què el bisbe de Pàmies va recollir tots els aspectes de la seva vida a l’exili, cosa que ens aporta un relat molt viu de la vida a les nostres muntanyes a la primeria del segle XIV, amb personatges tan excepcionals com el pastor Pere Mauri o el mateix Arnau Sicre, agent doble i caçador de recompenses. Aprofitant la força d’aquesta història de l’últim càtar, el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, amb la col·laboració dels consells comarcals de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el Solsonès, i els Parcs Naturals del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu, ha promogut la creació d’una nova variant del Camí dels Bons Homes que, amb el nom de Camí de l’Últim Càtar enllaça la catalana vila de Bagà amb l’occitana de Tarascó, passant per Tuixent, el Molí de Fórnols, la Seu d’Urgell, Castellbò, Sant Joan de l’Erm, Llavorsí, Tírvia, Alins i el Refugi de Vallferrera.

El Camí de l’Últim Càtar és una variant integrada dins del Camí dels Bons Homes, amb personalitat pròpia, que passa per indrets de gran ressonància en la història del catarisme català, com Castellbò, Tírvia i la Seu d’Urgell; uneix els Parcs Naturals del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu i incorpora un nou itinerari de prop de 200 quilòmetres que, sortint del Berguedà, travessa les comarques de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà per entrar a França per l’Arieja. D’altra banda, la variant proporciona un recorregut que, unit a l’itinerari del Camí dels Bons Homes, possibilita la realització d’un circuit circular per les muntanyes que van veure passar els càtars vuit segles enrere.

Les tres etapes inicials del Camí de l’Últim Càtar transcorren per dins del Parc del Cadí-Moixeró o bé pel seu entorn immediat. La primera comunica la vila de Bagà amb la de Gósol. L’any 1250 la gosolenca Maria Poca afirmava davant dels inquisidors que poques cases tenia Gósol lliures d’heretges, atesos pels perfectes que es refugiaven dins del veí castell de Josa, que és la següent fita del camí. A Josa els càtars eren acollits pels senyors del castell, el qual era situat al capdamunt d’aquest poble, just on actualment s’aixeca l’església de Santa Maria i Sant Bernabé, construïda al segle XIX. Tuixent és la següent parada obligada d’aquest tram, on els camins dels càtars es confonen amb els de les trementinaires, que anaven pel món per motius ben diferents. Des de Tuixent el Camí de l’Últim Càtar segueix en direcció a ponent i, després de passar pel Molí de Fórnols i per coll de Bancs, amb els seus impressionants paisatges rogencs, canvia de vessant per encarar ja de ple la baixada cap a la Seu d’Urgell.

Des de la capital de l’Alt Urgell l’itinerari continua cap a Castellciutat, passa a tocar de la Torre de Solsona i després enfila cap al nord per un camí planer que ens permet descobrir les ruïnes de l’església romànica de Sant Esteve del Pont, abans d’arribar al poble d’Anserall i a l’església de l’antiga abadia de Sant Serni de Tavèrnoles, marcada per un altre moviment herètic, el del bisbe-abat Feliu d’Urgell (s. VIII), defensor de l’adopcionisme juntament amb Elipand de Toledo. Des d’Anserall, la ruta tomba a ponent, passa per Santa Eugènia de la Torre i el Mas d’Iscla i arriba a Castellbò.

Ens trobem a la vila vescomtal al castell de la qual va ser empresonat Guillem Belibasta. La intervenció arqueològica realitzada la primavera d’enguany ens permet comprendre molt millor l’envergadura d’aquesta fortificació, cap i casal dels vescomte Arnau, protector de càtars i assot del bisbe d’Urgell. La visita a Castellbò es completa amb l’església col·legiata de Santa Maria i amb un recorregut pels carrers de la vila, entre cases que evoquen l’arquitectura típica de l’indret. El Camí de l’Últim Càtar enfila després vall amunt, passa per Turbiàs i Sant Andreu i fa cap a Sant Joan de l’Erm, des d’on entra al Pallars Sobirà per continuar cap a Tírvia, Alins i Àreu i passar a territori francès pel port de Bouet, amb final a Tarascó de l’Arieja.    

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa