divendres, 15 de juliol del 2016

RUTA CIRCULAR PER SANT JOAN
SENDERISME

Sant Joan de l’Erm es situa dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a cavall entre L’Alt Urgell i El Pallars Sobirà. Aquest paratge ens ofereixen gratificants passejades entre boscos de coníferes.


L’itinerari que us proposem és circular, parteix del refugi de la Basseta i ens duu fins el poble de Montenartró anant per Sant Joan de l’Erm Vell (SJV), i retornant pel Coll de la Culla. Es tracte d’un itinerari llarg, que es pot escurçar si decidim no baixar fins el poble de Montenartró, o be es pot realitzar en dos dies dormint a l’Abadia de Montenartró.
Partint del Refugi de la Basseta, seguim sempre senders ben senyalitzats amb marques grogues i banderoles del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
La ruta s’inicia amb una baixada tranquil·la pel bosc fins el pont dels Forcats. De seguit, el bosc ens recull i ens omple els sentits amb els seus sons, el cant dels ocells, la remor dels arbres, l’aigua que brolla, el pas del caminar...
Un cop al pont dels Forcats el creuem i seguim indicacions SJV. El sender planeja i ens permet gaudir, a pas tranquil, d’aquest màgic indret on el bosc i els seus habitants en són els protagonistes i nosaltres uns afortunats espectadors.
Després 1h30’ arribem a SJV, antic santuari i hostatgeria a peu del camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà.
La menció més antiga que es coneix d’aquest indret data del 1493. Malgrat es creu que era un lloc important de pas entre les dues valls, on segurament hi havia alguna construcció destinada el culte amb un petit allotjament, ja des del s. XVI.
Sant Joan de l’Erm era un santuari cristià, on s’oferia culte a Sant Joan Baptista i on es donava allotjament els viatgers. Era un lloc molt concorregut tan per pelegrins com per pastors transhumants i la gent dels pobles, i on durant l’aplec del 29 d’agost s’hi podien arribar a reunir fins a 3.000 persones.
A finals del s. XIX principis del s. XX va esdevenir un indret d’ús turístic per les classes benestants de Barcelona i rodalies, els quals cercaven tranquil·litat i aire pur.
Com descriu Antoni Bartomeus el 1905 “La vida que’s port a Sant Joan no pot esser més senzilla, ni més a propòsit pera’ls qui, fugint de la ciutat, cerquem un lloch on ensopir-se i no saber res del món”.
El desembre de 1935 un incendi presumptament intencionat va devastar tan el santuari com l’hostatgeria. Avui tan sols ens queda imaginar el que va representar aquest indret a través de les imatges que podem contemplar en els panells informatius que hi trobem en el seu interior.
Seguim la ruta direcció Montenartró. Sortint de SJV trobem una banderola que ens indica la direcció a seguir. Fem uns 200 m per la pista i després seguim pel sender, on entre alguna clariana del bosc podem contemplar el poble de Montenartró i les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Arribem a un un pont de fusta amb un banc, bon indret per jeure un instant i sentir-se petit dins d’aquest singular bosc. El sender continua davallant tot creuant diversos cops la pista fins arribar el poble de Montenartró (3h), on val la pena de fer una parada i prendre un refrigeri al refugi de l’Abadia de Montenartró.
A mig camí entre SJV i Montenartró tenim l’opció d’anar a veure un roure immens, és un exemplar preciós i de gran alçada que val la pena de ser visitat. L’itinerari està senyalitzat amb marques vermelles i hem de calcular 1h extra entre anar i tornar. 
Des de Montenartró, per seguir l’itinerari hem de desfer el camí fins a SJV, s’ha d’afrontar la pujada amb il·lusió.
Un cop a SJV tenim dues opcions: o retornar per pista durant 5 km fins el refugi de la Basseta, o seguir l’itinerari proposat el qual seguint un sender a la dreta remunta fins la Culla.
Per arribar fins a la Culla, prat alpí enmig del bosc situat a uns 1.900 m, hem de pujar 1h pel sender que va creuant diverses pistes, les quals durant l’hivern són utilitzades pels esquiadors de fons. 
Un cop a la Culla trobem una intersecció amb una banderola indicativa, travessem el prat per la pista, fins la següent banderola que en indica la direcció a seguir, remuntem una mica fins a trobar altre cop el sender que entra el bosc. El sender davalla per un bonic itinerari fins el refugi de la Basseta, punt d’inici i final de la ruta.




Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada