DES DEL REFUGI DE LA PLETA DEL PRAT
El pic de Ventolau (2.853 m) és un dels cims més alts de la Vall de Cardós. Talaia imponent d’on es poden observar molts cims del Pirineu central i oriental. El recorregut que us oferim comença a l’inici del aparcament del refugi de la Pleta i puja fent marrades per la solana fins a arribar a la cabana de pastor de Crestuix, un cop passada encarem la carena i no la deixem fins a assolir el cim.
L’excursió la iniciem al principi del pàrquing del refugi de la Pleta del Prat, per arribar-hi des de Sort seguim la C-13 fins a Llavorsí, allà agafem la L-504 endinsant-nos per la vall de Cardós fins a una cruïlla on hem d’agafar la carretera que després d’una mica més de vint quilòmetres ens du al poble de Tavascan. A la sortida del poble i després de la central hidroelèctrica, hi ha una carretereta que surt a l’esquerra i que ens porta fins al refugi de la Pleta del Prat (12 km). Un cop al pàrquing del refugi, baixem fins a l’inici d’aquest i ja trobem una indicació que ens senyala el camí a seguir. Aquest camí està senyalitzat amb marques grogues i va pujant fent marrades per la solana fins a arribar a la cabana de pastor de Crestuix que albirem clarament molt abans d’1,2 km. Des d’aquí, si mirem al nord-oest, ja veiem la cresta que ens portarà al cim, hem d’anar amb compte, ja que depèn de l’època de l’any (si l’herba està molt crescuda) podem perdre el camí i tenir com a referència només la cresta del Ventolau. Des de la cabana fins al cim hi ha 2,7 km que van pujant per un entorn d’alta muntanya on a banda i banda trobem petits torrents que apareixen i desapareixen alhora que podem gaudir de la vista de fantàstics estanys com els més petits de la Coma del Forn i de Mascaró (al nord); formacions majors com Els Tres Estanys (a l’oest); o de formes espectaculars per la seva grandària i bellesa com els de la Gallina, als peus del Mont-roig (2.864 m) un cop estiguem a dalt de tot. L’últim tram és una tartera de llicorella desfeta on podem trobar llengües de neu, depenent de l’època de l’any en què ens trobem. Un cop a dalt, les vistes ens regalen una panoràmica dels pics del massís del Pirineu més central i oriental, una quantitat de cims que semblen no tenir fi. Alhora de baixar resseguim el camí per on hem pujat, amb especial atenció perquè de baixada i a causa del tipus de sòl, aquesta és més tècnica. Tornem a passar per la cabana de Crestuix i a 200 metres trenquem a la dreta per anar a buscar el camí fins al refugi.
Descarrega't aquí la fitxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada