TRAVESSA EL CINQUÈ LLAC 

SENDERISME

La ruta

El Cinquè Llac és una travessa circular de senderisme als Pirineus, amb inici i arribada a la Pobla de Segur.

Es tracta d’ una ruta de mitja muntanya, assequible a tot tipus d’aficionats, que  transcorre pels Pallars i l’Alta Ribagorça, als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a través d’un itinerari senyalitzat dividit en 5 etapes.

Durant més de 100 km el senderista anirà superant l’orografia canviant que ens ofereix la natura, tot gaudint d’una de les zones del Pirineu més desconegudes i alhora més sorprenents: el pla de Corts, la vall Fosca i la vall de Manyanet, i descobrint el llac de Montcortès, El Cinquè Llac.

El Llac s’anirà albirant des de diferents pics de la ruta, com si fos una gota d’aigua, fins que en l’última etapa ens el trobarem de ple.

Un dels principals valors de la ruta és que la major part del recorregut es fa per camins de ferradura i corriols de muntanya (62%), alguns recuperats per a l’ocasió i d’altres ja marcats pels respectius consells comarcals. Si bé en cada etapa trobarem trams per pista (26%) i carretera (12%).

Cultura i tradicions

 Fent camí anirem aprenent que la zona ha estat habitada des de la prehistòria fins a l’actualitat. Trobarem dòlmens, ermites, esglésies, viles closes, monestirs, ponts i restes romàniques, bordes, masies i  cabanes de pastor.

Aquests últims són exemples d’arquitectura en pedra seca, un ric tresor de la nostra història, com també ho són els camins transcorreguts, camins de pastors.

La màgia del Cinquè Llac

El Cinquè Llac permetrà al senderista caminar per un espai realment rural, inèdit però humanitzat, on els pobles mantenen el seu caràcter original i conserven les festes, els costums, les llegendes i  les tradicions.

Les llegendes ens acompanyaran  i  donaran nom a cada jornada, unes llegendes que impregnaran de màgia el nostre viatge per les muntanyes amb el fi de descobrir El Cinquè Llac.

Etapa 1- La Geganta Adormida

Etapa 2- L’Aquelarre de Serraspina

Etapa 3- El pont del Diable

Etapa 4- La Casa Encantada

Etapa 5- L’estany de Montcortès

El premi final: el Ganxo de pastor

Els camins transcorreguts són camins de pastors.

Els pastors per poder caminar bé en els seus desplaçaments utilitzen el bastó d’avellaner, ja que són molt drets, pesen poc i permeten fer creure les ovelles.

Als senderistes, se’ls donarà un bastó d’avellaner on haurà de quedar constància de les 5 etapes superades: les 5 marques de pastor de cada casa.

Qui aconsegueixi les 5 marques, aconseguirà el trofeu, el Ganxo de Pastor: el tercer braç del pastor, que li serveix de braç llarg per poder enxampar les ovelles per una de les potes del darrere.

Informació Pràctica

1.   Dificultat tècnica

Es tracta d’una travessa de senderisme de “mitja muntanya” i de dificultat tècnica baixa. Això no obstant, la ruta presenta uns desnivells positius considerables i per completar el recorregut en 5 etapes es requereix una mínima forma física.

Cal tenir en compte que les etapes es recorren amb un temps estimat d’entre 4 i 8 hores diàries de mitjana.

-  Distància total:   102,30 km

-  Desnivell positiu acumulat:   5283 m

-  Desnivell negatiu acumulat: -5283 m

-  Temps total estimat:   30 h

- Altura màxima: 1557 m

-  Altura mínima: 529 m.

Temporada recomanada: Recomanem la primavera i la tardor com a temporades més indicades per recórrer El Cinquè Llac, tant per la temperatura com pel paisatge, encara que per la suavitat del clima mediterrani es pot recórrer tot l'any durant hiverns i estius poc rigorosos.

2.   Infraestructura: Senyalització

La ruta està senyalitzada amb fites de seguiment al llarg dels més de 100 km de recorregut amb la senyalística oficial de Turisme de Catalunya que incorpora un vinil del Cinquè Llac i amb la línia groga de continuïtat.

Complements a la senyalització:

•       Mapa del Cinquè Llac de l’editorial Alpina escala 1:30.000.

•       Descàrrega gratuïta dels tracks i roadbook des de http://www.elcinquellac.com

Novetats 2016:

Slow Cinquè Llac: per gaudir al teu propi ritme. El Cinquè Llac Slow ha estat dissenyat per al senderista que vol caminar mig dia, entre 4 i 6 hores, i fer entre 16 i 18 km diaris. Per a qui és tan important  fer fotografies, trobar gent local i gaudir d’un bon pícnic com la mateixa caminada. I amb els trasllats ja incorporats a la ruta per fer el camí més soft.

El Cinquè Llac en BTT o amb bicicleta elèctrica és una ruta dissenyada per gaudir de la bici per les valls més desconegudes del Pirineu de Lleida (la vall Fosca, la Vall de Manyanet, la vall d’Adons i el Pla de Corts)

Pedaleja sense preocupacions. Tu només has de gaudir de la bici i de tot el que el Pirineu t’ofereix: el paisatge, la gastronomia, el patrimoni i la seva gent.

• Et facilitem el material necessari per a seguir la travessa: mapa de la ruta, track en GPS i el llibre de ruta
• Et reservem els allotjaments
• Et portem l’equipatge de casa rural a casa rural.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

ASCENSIÓ AL COGULLÓ DE TORB

EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

El Prepirineu de l’Alt Urgell ofereix unes serres escarpades que s’enlairen sobtadament  sobre l’altiplà central català. El cogulló de Turb, cim característic de la comarca, s’ubica en una d’aquestes serres del Prepirineu en una situació estratègica, al ben mig de la vall del Segre, oferint unes vistes úniques d’aquest territori farcit de muntanyes feréstegues.

La sortida de marxa nòrdica d’aquest número de SENT és força accessible per tots els excursionistes, fins i tot apte per nens, on tret de l’últim tram de forta pujada fins al cim, anirem per pistes que travessen els terrenys plans on des de fa una bona pila d’anys, es cultiven les famoses patates de la zona de Cambrils (de muntanya!).

Per donar un bon extra a l’excursió, proposem començar al mateix coll de Boix, des d’on tindrem ocasió d’anar a visitar la bonica ermita de Santa Pelaia. Des del coll del Boix, límit entre la comarca de l’Alt Urgell (vall d’Alinyà) i Solsonès, deixarem el vehicle per prendre una pista que s’endinsa cap al nord. Arribarem a les restes de la mina Juanita , on encara són visibles les restes d’aquesta modesta explotació de lignit i on trobem un plafó explicatiu de la historia minera de l’indret; i continuarem la mateixa pista uns pocs minuts més fins a la propera ermita de Santa Pelaia, una joia del romànic des d’on tenim una de les millors vistes de la vall d’Alinyà i de bona part del Prepirineu.

Retrocedirem fins a la mina, i agafarem una pista que surt cap a la dreta, i que entremig d’una pineda de pi roig, guanya alçada suaument. Més endavant trobarem una bifurcació de pistes. Nosaltres agafarem la de l’esquerra, i en aquest cas per forts pendents, arribarem fins al coll de Voltrera, on s’obren les vistes i veiem en primer terme el nostre objectiu, el cogulló de Turb.

Continuarem per la pista, que ens portarà a una zona de conreu coneguda com el munyidor (nom que també rep la serra per on caminem), i arribarem a una nova pista, que agafarem cap a la dreta. A partir d’aquí, trobarem diverses senyals d’excursions cap al cim. 

Poc després, tornem a trobar una nova cruïlla i continuem recte, i a la següent novament recte i que puja a la dreta, deixant els camps del pla de la Llacuna a la nostra dreta.

Si comparem aquest paisatge per on realitzem la sortida amb moltes zones del Prepirineu, ens adonarem que aquí sorprenentment no s’han abandonat les terres, gràcies a les bones collites de patata de qualitat, que continua sent un de les principals recursos econòmics de la zona  i que són reconegudes per molts com de les millors patates de Catalunya.

Sense deixar la pista, passarem pel nord del Tossal de la Pinyassa, per una densa pineda, i arribarem al coll de la Travessa, punt antic d’unió entre les Anoves i Llinars. Ens trobem als peus del pic i ara la pista, en molt pitjor estat de conservació, comença a enfilar pendent amunt fins al coll de la coma de Turp.

Al coll de la Coma de Turp el paisatge s’obre cap a ponent, i veiem als nostres peus el poble de Coll de Nargó. L’espectacle visual però, no ha fet més començar, a partir d’ara les vistes cada cop seran més i més espectaculars.

Des del coll veurem com surt un corriol ben fresat cap al sud. Sense deixar-lo, pujarem en molt poca distància els 240 metres de desnivell que encara queden per assolir el cim, així que toca suar una mica i anar amb precaució de no caure amb les pedres que ens trobem al llarg de la pujada. De ben segur, durant les parades de l’ascensió final, quedareu bocabadats amb les vistes! 

Finalment arribarem al cim, el Cogulló de Turb amb 1620 m, un cim visible des de molts indrets de l’Alt Urgell, Andorra, la plana de Lleida i les muntanyes del nord de Tarragona, des d’on tenim una fabulosa vista aèria de 360 graus del Pirineu i bona part de Catalunya, donat que el cim es troba aïllat d’altres muntanyes i ubicat al ben mig de la vall del Segre que va de nord a sud des de la Seu d’Urgell a Oliana. Per fer-nos una idea, la cara oest d’aquest cim, té un desnivell de 1000 metres fins al pantà d’Oliana!

Un cop hem descansat al cim, i hem deixat la nostra dedicatòria al llibre que trobem al geodèsic, desfarem bona part del camí que em fet durant la pujada.

Haurem desfet bona part del camí de la pujada, i arribarem a la primera cruïlla que havíem fet de la pista principal. En comptes d’anar ara a l’esquerra cap al Munyidor, anirem rectes per la pista principal, i al poc veurem que es torna pavimentada. Sense deixar-la arribarem a la pista que em agafat al coll del Boix, i en pocs metres arribarem al coll on em començat a caminar. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

ASCENSIÓ A LA TORRETA DE L’ORRI 

SORTIDA SKIMO

En aquest article us proposem l’ascensió a la Torreta de l’Orri per una via diferent de la d’estiu, la que passa pel refugi de Comes de Rubió i segueix pel Planell del Lloser, aquesta vegada pujarem pel Barranc de Fontfreda

Entrem al poble de Rubió per la cruïlla que hi ha a la carretera del port del Cantó i sense pujar fins a dalt del poble agafem el trencant que porta al refugi de Comes de Rubió per la pista, tot el que puguem o ens deixi la neu, fins a arribar a la senyalització del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquí deixem el cotxe i continuem aproximadament 1 km més per la pista fins a arribar al Barranc de Fontfreda, un rierol que baixa de la mateixa falda de la Torreta de l’Orri i travessa pel bosc de Borruix. Aquest rierol serà la nostra referència tant de pujada com de baixada, encara que de vegades només l’intuïm o fins i tot el perdem a estones. Un cop travessada aquesta zona més boscosa i perdedora, on de vegades ens haurem de descalçar els esquís depenent del gruix de neu, passat el bosc i travessada una pista forestal arribem a un pla que deixa veure perfectament el pic i la seva antena inconfusible. Ara només cal seguir l’ampla vall que passa per sota la Roca de Coma-sarrera (2.377 m) sense perdre mai de vista l’antena de comunicacions i flanquejar l’última pala per la dreta, sempre en compta amb l’estat de la neu i de les acumulacions. 

La baixada la farem pel mateix itinerari gaudint del descens però amb molta cura en el tram més boscós, ja que és bastant dens.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

ASCENSIÓ AL PUIGMAL AMB BTT 

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS

L’ascens al Puigmal és un dels grans reptes amb bicicleta de muntanya a la comarca de La Cerdanya. El seu ascens des de la vall és llarg i a l’abast de poca gent, però hi ha una alternativa que, sense deixar de ser dura i tècnica en el seu descens, facilita en gran mesura el poder plantar la bicicleta al costat de la creu que corona el Puigmal.

Gràcies a la reducció de pes de les bicicletes d’enduro i l’fectivitat de les seves suspensions, el cicloalpinisme s’ha convertit en una nova disciplina del btt, que neix amb la idea de fer els cims més alts possibles, encara que això suposi empènyer o carregar la bici en alguns trams. La finalitat és doncs fer el cim, però també baixar-lo disfrutant de les trialeres més extremes.

El Puigmal en btt forma part d’aquesta filosofia.

El punt de sortida el tindrem però a 2.200 m d’alçada, 1.000 m per sobre de la Vall de Cerdanya. Per arribar a aquest punt, caldrà anar fins al poble d’Osseja i al costat del càmping municipal (indicat), agafar la route
forestier que s’enfila fins al cim de Coma Morera (2.208 m) per una pista asfaltada. Al costat del mateix cim s’acaba l’asfalt i podrem aparcar el cotxe.

Des d’aquí, el cim del Puigmal ens queda encara lluny però és veu ja perfectament, i la pista que apunta directe al cim és evident.

El primer tram no té cap complicació tècnica, a part de la pròpia de pedalar per sobre els 2.000 metres d’alçada. La pista s’enfila vorejant el Puig de Dòrria (2.547 m) i passant pel Pas dels Lladres fins al capdamunt de l’antiga estació d’esquí del Puigmal, al costat del Pic d’Er o Tossa del Pas dels Lladres (2.662 m). Fins aquí hi arribarem fent alguna ziga-zaga per la pista, i finalment a través d’una llarga diagonal que porta al final dels últims remuntadors de l’estació.

Passat aquest punt, la pista es transforma ràpidament en sender i al cap de poc, caldrà superar (potser baixant de la bici) el primer i curt tram tècnic. Seguint el sender i després d’una baixada, trobarem finalment el camí
normal de pujada al Puigmal des del vessant francès. Estem ja a la cota 2.650 m i tenim al davant la part més dura de tot l’ascens.

A partir d’aquí i sense treure el plat petit i el pinyó gran, seguirem pujant a trams damunt la bicicleta i a trams (alguns de llargs) arrossegant-la fins que, després d’un gir de 90 graus, anem a trobar el llom del Puigmal, ja per sobre els 2.800 metres.

Abans de que ens haguem de carregar la bici a l’esquena per arribar al cim del Puigmal, podrem encara pedalar un tram més resseguint el llom i en un ambient impressionant, amb vistes a mitja Catalunya.

Tot i que queden els últims 60 metres de desnivell, la feina està ja quasi feta i l’últim tram amb la bici a coll, no ens impedirà arribar al cim amb la btt.

Una vegada al cim, si el dia és clar i no bufa el vent, tindrem tot el temps que calgui per descansar abans d’afrontar la baixada. I millor fer-ho, perquè els primers 300 m de desnivell cal estar concentrat.

La baixada ressegueix tot el camí de pujada, però el primer tram des del cim, si es vol intentar fer damunt la bici, la millor opció és seguint dos-cents metres el sender que porta al Pic Petit de Segre i Puigmal de Llo, per després traçar una diagonal fora pista i per tartera fins al llom pel qual pujàvem, a la cota 2800 m.

Mantenir-te sobre la bici en aquesta diagonal és un acte de fe que no sempre funciona, però si els milers de pedres es posen de la teva part, és possible arribar al sender de pujada sense fer masses peus a terra.

Una vegada al llom, la baixada fins al desviament cap a Coma Morera és vertical, però el terreny té bona adherència i s’arriba a disfrutar molt.

Ja al sender de retorn cap a Coma Morera, els trams tècnics són els mateixos (pocs) que a l’anada, i la baixada per pista és ràpida i segura.

Arribats a Coma Morera sempre ens quedaran dues opcions: finalitzar la ruta i agafar el cotxe de baixada, o si hem deixat un segon cotxe a Osseja, agafar qualsevol de les trialeres que baixen des d’aquest punt fins a la vall i acabar de fer un descens de quasi 1700 m de desnivell negatiu!

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

MOLES DEL CORB I ST. HONORAT

MOLES DEL CORB I ST. HONORAT 

EXCURSIÓ DE MARXA NÒRDICA

Els primers contraforts del Pirineu a l’Alt Urgell, s’alcen de manera imponent per oferir-nos  unes muntanyes sorprenents i desconegudes. En la sortida de marxa nòrdica proposada en aquest número de SENT, descobrirem la Montserrat del Pirineu, muntanyes plenes de bellesa i testimonis d’un passat ple de vida.

Peramola, un preciós poble del sud de l’Alt Urgell, es troba a la frontera natural entre les últimes zones planes de la depressió de l’Ebre, per on circula el Segre en l’embassament de Rialb i les primeres serres del Prepirineu. La serra del Corb i la de Sant Honorat, ambdues formades per conglomerats, conformen aquest racó tan espectacular que ens recorden a la muntanya de Montserrat.

Proposem sortir de l’hotel - restaurant de Can Boix, tot i que si ho volem, també hi ha l’alternativa de fer-ho des del mateix poble de Peramola. 

Anirem resseguint el torrent de Rombau aigües amunt, i en poca estona trobarem els senyals que ens indiquen la pujada cap a la roca del Corb. Guanyarem alçada ràpidament per sobre del roc de Nerola i arribarem fins al coll de quatre camins. A partir d’aquí deixem el corriol i continuarem per pista fins als peus de la roca del Corb.

Uns 300 metres abans d’arribar a la roca del Corb, veurem les senyalitzacions del forat del Corb, un profund avenc que des de fora, no se li veu el final!

Continuarem per la pista i arribarem just al peu de la roca del Corb. Si volem fer l’alternativa llarga i aèria, serà el moment d’agafar el corriol que surt senyalitzat cap a l’esquerra i que ens porta a la casa del Corb. Si volem fer la volta curta i sense precipicis, ara no agafarem aquest camí. La casa del Corb és una impressionant edificació construïda en una balma que es troba al peu del precipici de la muntanya, on encara són ben visibles les diferents estances de la llar, el forn, finestres.. Uns metres més enllà trobarem un petit edifici de construcció similar pel bestiar. Visitada la casa del Corb, desfarem el camí per continuar per la pista.

Seguim per la pista, i en pocs metres a l’esquerra dins la roca, trobarem una altra edificació en la Bauma del Corb. Continuem per la pista, i s’obrirà el paisatge cap al nord, per regalar-nos una de les millors vistes de la serra de Sant Honorat. Al poc, haurem d’estar atents per veure un petit corriol que puja cap a l’esquerra al capdamunt de la roca del Corb. Si pugem, descobrirem al seu cim la petita església romànica de Sant Salvador del Corb, actualment mig derruïda.

Continuem per la pista que volteja la roca del Corb, i arribarem al coll de Mu. Aquí haurem de decidir definitivament si fem la volta curta, que consisteix en continuar voltant la roca del Corb, visitar la Casa del Corb i tornar pel camí de pujada fins al punt d’inici, o bé, continuar cap a la serra de Sant Honorat, realment impressionant, però no apte per gent que pateix vertigen.

La volta llarga continua del coll de Mu cap a l’est, passant per un espectacular corriol que travessa el vessant sud de la serra de Sant Honorat, i que ens portarà per sobre de precipicis, barrancs excavats al conglomerat i impressionants miradors sobre els penya-segats. 

Si ens fixem bé a la roca, formada per còdols, ens adonarem que els clastos que la formen són de diferents tipus de roca. Aquest conglomerat va formar-se durant l’aixecament del Pirineu, època d’importants moviments tectònics a la zona i d’un clima caracteritzat per pluges torrencials, que  van erosionar les roques emergents de bona part del Pirineu i van dipositar-les allà on el terreny esdevenia més planer. Així doncs, mirant amb deteniment la roca, veure’m una bona representació de pedres característiques de tota la conca alta del riu Segre.

El camí es comença a allunyar de la zona més feréstega de la serra, i es troba amb el camí que puja per la canal del Torner, i que farem després per baixar cap a Can Boix. Nosaltres pujarem, i sortirem a la collada de Sant Honorat, just al capdamunt de la serra, on trobarem un camí ample que seguirem cap a l’esquerra. Més endavant el camí esdevé amb un corriol i arribarem pujant unes antigues escales, al capdamunt de la serra de Sant Honorat, un gran altiplà on trobem les restes de l’església d’aquest Sant. 

És totalment recomanable que ens dirigim al sud de la nostra posició per veure les vistes aèries de la zona per on hem fet l’excursió, i després, anem fins a la punta nord de l’altiplà, des d’on veurem un dels precipicis més espectaculars del Prepirineu, amb una caiguda vertical d’aproximadament 200m, des d’on tenim una gran panoràmica sobre bona part de l’Alt Urgell, presidida en primer terme per les aigües del pantà d’Oliana i al fons per la serra del Cadí.

Desfarem el camí fins a la cruïlla que havíem deixat enrere a la pujada de la canal del Torner, i baixarem per aquest camí que passa a tocar de les Balmes de Sant Honorat. El bonic camí, que perd ràpidament alçada entre densos boscos arrapats a les roques conglomeràtiques, ens portarà al fons de la vall on trobarem el torrent de Font Viva. El resseguirem aigües avall, i en poca estona arribarem al punt de sortida.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

LLAC DE LES BULLOSES AMB BICICLETES PER LA NEU 

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN FAT BIKE

Tot i que els primers invents de bicicletes amb rodes amples són de principis del segle XX i la seva producció en sèrie data de finals de la dècada dels 80 a Alaska, sempre com una eina de treball per a zones gelades, no és fins fa un parell d’anys que s’han començat a veure pel nostre país, inclús enmig del trànsit de les grans ciutats. 

Les Fat Bikes són doncs bicicletes de muntanya amb rodes de 26” i amplades de pneumàtic que es troben entre les 3 i les 5 polzades (3.0” a 5.0”) o sigui, amb un diàmetre de coberta de quasi 13cm. Són bicicletes normalment senzilles, que prescindeixen sempre de la doble suspensió, i moltes vegades també de la suspensió del davant. Els immensos pneumàtics que a més treballen amb baixa pressió, fan a la vegada d’amortidors, tot i que la causa principal d’aquesta senzillesa respon en realitat a l’origen d’aquestes bicicletes, que estan pensades per ser utilitzades en llocs amb climes extrems, ja sigui en zones permanentment gelades (on el fred pot arribar a trencar components) o en deserts de sorra i pols fina.

Com es comporten sobre la neu?

Amb una amplada de pneumàtic que quasi triplica els de les bicicletes de muntanya convencionals, està clar que es defensen sobre la neu molt millor que qualsevol altra bicicleta. No obstant, tampoc s’han d’esperar miracles: el seu terreny ideal és la neu compactada o dura, ja sigui per màquines (en estacions d’esquí per exemple), per les pròpies condicions de la neu, o per raquetistes, que fora pistes són els grans aliats a l’hora de trobar nous itineraris.

Sobre neus profundes a les Fat Bikes els hi costa molt avançar: si la neu està humida o té crosta al damunt, no hi ha amplada de roda ni cames capaces d’obrir traça. Si la neu és pols, caldrà força pendent per gaudir de la baixada, però si s’aconsegueix velocitat, pot convertir-se en un dels millors dies sobre la bicicleta!

Les Fat Bikes al Pirineu.

Tot i que en altres països les Fat Bikes comparteixen espai amb esquiadors en pistes d’esquí alpí (per descensos, aprofitant traçats per dins el bosc) i pistes d’esquí nòrdic (per excursions), al Pirineu aquesta modalitat de btt arriba amb cert retard i moltes prohibicions, tal i com ja ha passat amb altres esports de neu. No obstant, som molts professionals, aficionats i clubs que estem lluitant per trobar nous espais on practicar el Fat Bike.

En aquest sentit, l’estació d’esquí nòrdic de Guils Fontanera ja va acollir l’any passat una trobada de Fat Bikes i el dia 30 d’aquest mateix mes de gener a l’estació de la Molina es celebrarà la primera Fat Bike Race. L’Espai Nòrdic del Capcir preveu moltes novetats de cara a la temporada vinent, i tenim clar que aquestes són només les primeres noticies d’aquest començament de temporada, però no les últimes, ja que aquesta modalitat de btt ha arribat per quedar-se al Pirineu!

Excursions a Cerdanya i Capcir.

Mentrestant, sempre tindrem els senders nòrdics, oberts a totes les disciplines de la neu sense distincions i tot el que se’ns acudeixi fer fora de pistes, que no és poc a Cerdanya.

Un bon test per a les Fat Bikes és pujar fins al llac de les Bulloses:

Des de l’aparcament d’hivern de la carretera de les Bulloses, la pista queda tancada i nevada durant tot l’hivern. La pujada es deixa fer molt bé i una vegada a dalt, contemplar el llac gelat i el Puig Peric (2.810m) al fons, és sempre un espectacle.

La tornada es fa creuant el Pla de Bones Aures, agafant com a referència el telecadira de l’estació de Font Romeu. Amb neu dura, aquest espai és el paradís de les Fat Bikes.

Al final de la planícia ens desviarem cap a l’estany de la Pradella i seguint el sender dels Esquits (GR-10) tornarem fins al punt d’inici a través d’una trialera que a l’estiu estaria catalogada com a molt difícil i que a l’hivern, si l’estat de la neu acompanya, es converteix en un descens divertidíssim.

Un itinerari curt, però a la vegada un molt bon test per aquestes bicis, amb pista de pujada per anar coneixent les noves sensacions, una immensa planícia al capdamunt per fer tot tipus de filigranes amb les Fat Bikes i un descens espectacular. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

ASCENSIÓ A LA COMA DEL FORN 

SORTIDA SKIMO

Ascensió clàssica al Pic de la Coma del Forn, magnífica atalaia de massissos pirinencs i prepirinencs.  Després d’una ascensió sense dificultats, aquest pic ens permet disfrutar d’una bona baixada.

La sortida la fem del peu de l’únic remuntador que té l’estació d’esquí de Tavascan per avançar per dins el torrent de Mascarida, que queda a la dreta del remuntador. Una mica més enllà de la meitat del recorregut del remuntador el torrent gira en direcció oest i s’allunya de la instal·lació. Guanyem una mica d’alçada per una petita pala fins arribar a uns plans. Continuem progressant pel torrent, ara més obert, i remuntant algunes pales fins a situar-nos sobre l’estany de Margalida, que distingim clarament a sota. A l’esquerra veiem una canal ampla però dreta que condueix cap al Campirme, nosaltres seguim a la dreta per dirigir-nos cap al primer cim, la Coma del Forn, que no veurem fins superada una primera pala. Arribem als estanys de Mascarida de Dalt. Des d’aquí observem les àmplies pales, franques i temptadores, que descendeixen del cim. Anem a buscar el llom que tenim a la nostra dreta per trobar el pendent més suau i arribar al cim sense dificultats.

Podem baixar del cim desfent la primera part del camí, però anant a buscar alguna de les pales que ens permeten baixar als estanys que hem creuat abans, des d’on arribarem novament a la part final del torrent de Mascarida fina atrobar l’inici del torrent que ens ha de conduir al punt d’inici.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa