RUTA CIRCULAR DEL GERDAR 

PER SENDERS I PISTES EN BTT

Preciosa ruta per un dels boscos d’avets més extensos del sur d’Europa, la Mata de València, sortint d’Esterri d’Àneu i passant per Sorpe i València d’Àneu.

L’itinerari s’inicia a Esterri en direcció a València d’Àneu, per carretera asfaltada i corbes tancades, - podem trobar alguns vehicles - creuem tot el poble, fins a l’encreuament de la nova carretera del Port de la Bonaigua, que abandonarem a 100 m. i ens incorporem a l’esquerra en direcció a Son. Precaució amb els vehicles, la carretera té un únic carril i doble sentit. En arribar al poble de Son a l’alçada de l’església, agafem a la dreta el sender del Calvari, un sender molt divertit i ciclable, fins a la cruïlla entre els senders a Sorpe i València. Ens aquest punt girem a l’esquerra i fem un tram de forta pujada no pedalable, uns 5 min. fins trobar la pista forestal de la Mata de València cap a l’esquerra. Aquest tram coincideix amb la ruta 5 del mateix centre BTT, en sentit contrari. 

Quan s’acaba la pista forestal comença un tram de sender. Tot aquest tram està prohibit anar a damunt de la bici per evitar la degradació en zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Circular sobre la bicicleta és motiu de sanció.

Aquest tram està senyalitzat amb piquetes grogues. Creuem el riu de Cabanes per un pont i ens dirigim a l’antiga carretera del port (aquest tram també coincideix amb la ruta Pedals de Foc). Arribats a la carretera, a la dreta, passem per davant del refugi del Gerdar i més endavant ens incorporem a l’actual carretera del port, que agafarem en direcció a Esterri. Atenció als vehicles. 

A la cruïlla de Sorpe, girarem a la esquerra. Entrem fins la plaça del poble on hi ha aigua, i seguirem un indicador a ma dreta cap el poble de València d’Àneu. Creuem la carretera i continuem per l’antic camí que unia aquests pobles. Arribats a València d’Àneu, a la sortida del poble, a l’esquerra, prenem un camí estret i molt tècnic (podem trobar gent caminant), que ens portarà a la part alta del poble d’Esterri. 

La ruta té d’interès l’església dels Sants Just i Pastor a Son, les restes de l’antic castell del comte del Pallars i l’església de Sant Andreu a València d’Àneu i sobretot la impressionant avetosa de La Mata de València, el bosc d’avets més extens de la Península. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

RUTA CIRCULAR A LA VALL D’ANGOSTRINA 

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN BTT

La visita de l’església de Sant Martí d’Envalls amb btt des de Llívia, és l’excusa perfecta per endinsar-nos a la Vall d’Angostrina, que durant aquestes primeres setmanes de tardor, llueix un contrast de colors digne de les millors postals. El descens fins al poble d’Angostrina, i més tard fins a Llívia, assegura la diversió en un paratge extraordinari.

La ruta comença des de l’església de Llívia, que bé mereix una visita abans de començar a pedalar. Una vegada sobre la bicicleta, sortirem pel fons de l’aparcament superior, a través d’un ample carrer que seguirem 300 metres fins a trobar l’inici del camí que visita les Fonts de Llívia (anunciat com a sender 153).

Seguint aquesta pista sense asfaltar trobarem la Font del Sofre (km 1,15) i la Font del Ferro (km 2,00), abans de pujar fins al pla del Tudó. En aquest primer tram d’ascens creuarem també el riu de Targasona, un petit rierol que va fent boniques cascades en el seu recorregut fins al Segre.

Ja al pla del Tudó (km 3,55) seguirem recte per acabar pujant fins a Targasona seguint marques de PR (marques grogues). Des del començament, les rampes de pujada són dures, però petits trams plans ens deixen recuperar forces i seguir fins arribar a trobar la carretera D-618 (km 5,50 de la ruta btt), que seguirem en direcció Targasona uns 500m fins a trobar la rotonda i carretera que ens acostarà fins al forn solar de Themis, reconeixible fàcilment per la seva gran torre de formigó.

Aquesta central tèrmica, és actualment una plataforma d’investigació per a la recerca i desenvolupament de projectes relacionats amb l’energia solar i es pot visitar durant els mesos de juliol i agost.

Nosaltres però, just a l’entrada de Themis (km 8,20) agafarem el camí que surt a l’esquerra amb marques de GR (marques vermelles i grogues) i que després de creuar un filat, planeja pels camps fins a trobar el Camí de la Ribera d’Angostrina.

Seguint aquest camí horitzontal al costat d’una canalització d’aigua, ens endinsarem tot mantenint l’alçada per la Vall d’Angostrina, un indret verge on la única edificació existent és la petita església de Sant Martí d’Envalls que més tard visitarem. Al km 11,20 deixarem el camí per fer un gir de gairebé 180 graus a l’esquerra i baixar per una pista amb força pendent que ens portarà directes al riu, que podrem creuar per la seva llera o bé per una passera de fusta. Ja a l’altra banda, agafarem la pista que remunta la vall i que de pujada ens conduirà fins a Sant Martí d’Envalls (km 13,00).

Per visitar aquesta esglesieta romànica del segle XII només caldrà deixar la pista principal per seguir sobre la bici 150m fins a la mateixa porta lateral de l’església, que normalment està oberta.

Una vegada retrobada la pista, la seguirem de pujada creuant una barrera i fins a trobar el primer revolt tancat a la dreta, ja a dalt de la Serra de N’Artigues (km 14,70). Aquest tram de pujada el farem per dins un bosc de bedolls que durant la tardor ens regala unes imatges espectaculars.

Des d’aquest punt podrem veure tot el que portem de ruta, i també el descens que ens espera fins a Angostrina!

Deixarem aquí la pista i seguirem el GR, que primer camp a través i després per sender, va baixant per una trialera que ens farà oblidar tot l’esforç de la pujada.

Haurem de parar atenció quan portem just 900 metres de descens (km 15,70), ja que en aquest punt haurem de deixar el GR per agafar el sender que surt a l’esquerra i que torna a recuperar el llom de la serra. L’inici d’aquest sender està marcat amb una creu de GR (marca de direcció equivocada).

En aquest segon tram de descens, també per corriol, seguirem un petit canal de rec que haurem de saltar en diferents ocasions fins arribar al poble d’Angostrina. Hi entrarem per la part alta, passant per davant el cementiri i l’església de Sant Andreu (km 17,30) per després baixar per dins els estrets carrerons fins a trobar la carretera general, que aquest cop seguirem de baixada durant un quilòmetre fins a Vilanova de les Escaldes.

Ja a Vilanova passarem per sota el càmping municipal i creuarem el riu d’Angostrina per enfilar-nos 400 metres per una pista de terra. En aquest punt (km 19,30 de la ruta) deixarem la pista principal per seguir el sender 312 que surt a l’esquerra i que ens portarà directes a Llívia i al punt d’inici i ara final de la ruta.

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

L’ESPECTACLE DE COLORS DE TARDOR

EXCURSIÓ DE MARXA NÒRDICAMARXA NORDICA

L’associació Nòrdic Walking – Nòrdic Esport, després de les dues sortides proposades en els anteriors números de SENT pel Parc Natural de Cadí – Moixeró al sector de l’Alt Urgell, ara us anima a visitar un raconet de l’altre parc natural de la comarca, el de l’Alt Pirineu, per descobrir uns dels llocs més espectaculars del Pirineu durant la tardor, el bosc de l’Aubaga.

L’Aubaga d’Os de Civís presenta uns dels escassos boscos mixtos d’avet i moixera de guilla (o besurt) del Pirineu. El besurt generalment no forma boscos com en aquest indret i és durant la tardor quan els seus fruits vermells combinats amb les fulles d’espectaculars tonalitats groguenques i vermelles, es barregen amb els verds foscos dels avets, per oferir-nos un veritable espectacle cromàtic durant aquesta estació. 

La vall d’Os de Civís és força coneguda donat que és l’única vall i poble català que té la peculiaritat de tenir el seu únic accés per carretera des de territori estranger, en aquest cas el principat d’Andorra. Per arribar haurem d’agafar la carretera que surt entre Sant Julià de Lòria i Santa Coloma i que porta cap a Bixessari i continuar uns pocs quilòmetres més fins a arribar a territori català i més tard, fins al poble.

Començarem l’itinerari, ben senyalitzat amb les marques grogues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, al bell poble d’Os de Civís, característic pels seus meravellosos carrers costeruts, l’església romànica de Sant Pere i per la bona oferta d’establiments turístics. 

Sortirem del poble seguint la carretera que puja direcció a la borda de la Plana, on hi ha les instal·lacions d’un gran hotel. Abans d’arribar al primer revolt d’aquesta carretera que creua el riu Salòria, veurem la senyalització que ens duu a resseguir-lo aigües amunt per un bonic corriol.

El camí s’enfila pel vessant de la muntanya, sempre seguint la direcció del riu Salòria i creua diferents torrents que es troben equipats amb alguns trams amb cordes, que ens ajudaran a passar els llocs més tècnics sense dificultats. Tot i que hi ha algun tram que ens pot fer dubtar de l’itinerari, si ens fixem bé amb les senyalitzacions, no ens perdrem.

Arribarem a l’alçada del riu i el creuarem per un pont de fusta. Trobarem les senyalitzacions per continuar el nostre itinerari cap a la collada de Conflent i un altre que ja retorna cap a Os de Civís (l’itinerari del riu Salòria) i què és una bona opció per si no volem allargar tant l’excursió. Nosaltres però, continuarem per fer l’itinerari més llarg.

Tornem a creuar el riu i trobarem la borda Gavatxó, una antiga edificació que testimonia un passat ramader que era molt important a la zona i que està situada al peu del camí que estem fent, que era un dels principals passos històrics entre Andorra i Os de Civís amb la vall de Santa Magdalena, que comunica amb la veïna comarca del Pallars Sobirà. 

Anirem guanyant alçada per la vall i el camí ens tornarà a fer creuar per un pont de fusta el riu. Des d’aquí, començarem a enfilar pel camí fins al Pla de la Cabana, des d’on veiem els salts d’aigua que baixen del cim més alt de l’Alt Urgell, el Salòria. Continuem fent ziga-zaga per forts pendents fins a sortir a la Collada de Conflent, pas estratègic entre les valls d’Os de Civís i la vall de Santa Magdalena. En aquesta collada trobarem uns quants búnquers de la Línia Pirineus, dues taules interpretatives del Parc Natural de l’Alt Pirineu que ens donarà informació diversa sobre aquest indret i el camí per ascendir al cim del Salòria.

Des d’aquí, seguirem pel camí senyalitzat des de la collada cap a Servellà. Un altre dia o si tenim temps però, podríem baixar cap a la vall veïna per visitar les bordes de Conflent i la seva l’església a la Mare de Déu. 

El camí cap a Servellà és molt evident, tot i que a vegades es troba força enfangat a causa del pas continu del bestiar. Passarem per diverses fonts amb abeuradors pels animals i notarem que el camí es va fent cada cop menys evident, tot i que no presenta gaire pèrdua. 

Anirem guanyant vistes i arribarem a Servella, una espectacular carena de la serra que ens ofereix panoràmiques úniques d’aquest sector del parc natural, amb els cims del Salòria i de Cabús com a grans protagonistes al nord, a l’est un gran reguitzell de cims andorrans i al sud muntanyes de l’Alt Urgell on destaca de forma imponent la serra del Cadí.

Continuarem resseguint la carena de la serra per prats d’alta muntanya i de sobte el camí comença una pronunciada baixada cap a un coll. Nosaltres haurem d’anar per l’extrem esquerre dels prats que ocupen aquest coll i passarem a tocar de monumentals exemplars de pi negre. Més tard, el camí ens anirà endinsant per dins del bosc de l’Aubaga per oferint-nos un veritable espectacle policromàtic, amb infinitat de tonalitats grogues, verdes, taronges, liles i vermelles.

Sortirem a la pista forestal que uneix Os de Civís amb la Collada de Conflent i seguint en direcció est (dreta), anirem baixant per ella fins al coll de l’Aubaga.

Arribats al coll, en un punt de cruïlles de pistes forestals, trobarem les indicacions del camí que baixa en fortíssim pendent per l’obaga d’Os de Civís, on també trobem una línia elèctrica. El camí, sempre costerut entremig del fantàstic bosc de colors, ens farà perdre molt ràpidament alçada. Haurem d’estar atent amb les relliscades si està moll i parar de tant en tant si patim de mals de genolls a les baixades.

En arribar a la part final de la baixada, ja a tocar del poble, anirem a buscar a la nostra dreta el bosc i acabarem creuant el riu d’Os de Civís a l’alçada del mateix poble, punt final de l’itinerari. 

Aquest itinerari és molt recomanable fer-lo amb marxa nòrdica durant l’època més càlida de l’any, quan no hi ha neu ni gel al recorregut, però com hem suggerit, la millor opció és realitzar-lo entre mitjans d’octubre i principis de novembre per veure el bosc vestit amb els millors colors de la tardor. 

Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa