dimarts, 7 de juliol del 2015

Ascensió al Pic de Ventolau des del refugi de la Pleta del Prat

ASCENSIO AL PIC DE VENTOLAU 
DES DEL REFUGI DE LA PLETA DEL PRAT


El pic de Ventolau (2.853 m) és un dels cims més alts de la Vall de Cardós. Talaia imponent d’on es poden observar molts cims del Pirineu central i oriental. El recorregut que us oferim comença a l’inici del aparcament del refugi de la Pleta i puja fent marrades per la solana fins a arribar a la cabana de pastor de Crestuix, un cop passada encarem la carena i no la deixem fins a assolir el cim.





L’excursió la iniciem al principi del pàrquing del refugi de la Pleta del Prat, per arribar-hi des de Sort seguim la C-13 fins a Llavorsí, allà agafem la L-504 endinsant-nos per la vall de Cardós fins a una cruïlla on hem d’agafar la carretera que després d’una mica més de vint quilòmetres ens du al poble de Tavascan. A la sortida del poble i després de la central hidroelèctrica, hi ha una carretereta que surt a l’esquerra i que ens porta fins al refugi de la Pleta del Prat (12 km). Un cop al pàrquing del refugi, baixem fins a l’inici d’aquest i ja trobem una indicació que ens senyala el camí a seguir. Aquest camí està senyalitzat amb marques grogues i va pujant fent marrades per la solana fins a arribar a la cabana de pastor de Crestuix que albirem clarament molt abans d’1,2 km. Des d’aquí, si mirem al nord-oest, ja veiem la cresta que ens portarà al cim, hem d’anar amb compte, ja que depèn de l’època de l’any (si l’herba està molt crescuda) podem perdre el camí i tenir com a referència només la cresta del Ventolau. Des de la cabana fins al cim hi ha 2,7 km que van pujant per un entorn d’alta muntanya on a banda i banda trobem petits torrents que apareixen i desapareixen alhora que podem gaudir de la vista de fantàstics estanys com els més petits de la Coma del Forn i de Mascaró (al nord); formacions majors com Els Tres Estanys (a l’oest); o de formes espectaculars per la seva grandària i bellesa com els de la Gallina, als peus del Mont-roig (2.864 m) un cop estiguem a dalt de tot. L’últim tram és una tartera de llicorella desfeta on podem trobar llengües de neu, depenent de l’època de l’any en què ens trobem. Un cop a dalt, les vistes ens regalen una panoràmica dels pics del massís del Pirineu més central i oriental, una quantitat de cims que semblen no tenir fi. Alhora de baixar resseguim el camí per on hem pujat, amb especial atenció perquè de baixada i a causa del tipus de sòl, aquesta és més tècnica. Tornem a passar per la cabana de Crestuix i a 200 metres trenquem a la dreta per anar a buscar el camí fins al refugi. 




Descarrega't aquí el track

Descarrega't aquí la fitxa

Ruta circular per la plana cerdana

RUTA CIRCULAR PER LA PLANA CERETANA 
EXCURSIÓ FAMILIAR EN BTT

Agradable recorregut per la plana cerdana, discorrent per camins planers, en gran part asfaltats, per trams ombrívols, pobles de caràcter ceretà i amb al·licient  cultural de visitar una mostra del romànic de la comarca.


La ruta comença a Alp i sortim de la vila en direcció nord-est pel carrer del Nord seguint el recorregut de la carretera GIV-4033. Passats tres-cents metres, deixem la carretera i prenem el camí d’Estoll, que gira a mà esquerra. Aquí hem de travessar la carretera de Puigcerdà, per un pas elevat seguim al nord deixant enrere diversos encreuaments i la desviació del camí d’Estoll a la dreta.
Al poc més dels 2 km, en la cruïlla, girem a l’esquerra deixant la pista principal, que se’n va a Soriguerola. Als 3 km passem per davant l’aeròdrom de la Cerdanya i girem a l’esquerra, on dos-cents cinquanta metres després, hi ha una nova cruïlla que hem d’agafar a la dreta direcció a Sanavastre.
Un cop arribem al poble sense deixar el camí, quasi fins al final d’aquest, a mà esquerra, podem veure l’església romànica, molt modificada, de Sant Iscle i Santa Victòria, un edifici d’una sola nau sense absis, amb arc de canó, dues capelles laterals de mig punt i campanar d’espadanya. 
Sortim del poble cap al sud en direcció a la urbanització del Pla tenint en compte la següent desviació (5,5 km), on cal girar a la dreta vorejant la bassa de Sanavastre. Quasi al límit de la urbanització del Pla ha una bifurcació on s’ha de girar a la dreta (oest). A la tornada passarem molt aprop d’aquest punt. Seguin la pista principal, ens trobem una altra bifurcació, fem uns giravolts i continuem cap a l’oest, anant a parar a una pista que hem d’agafar direcció nord cap al riu Segre i al molí de Prats. Ja prop del riu, trobem la pista que ve de Sanavastre i girant a l’esquerra baixem i passant molt a prop de la riba esquerra del Segre.

Un cop creuem el torrent de Cobertrada, arribem a una cruïlla al costat del molí de Prats. Deixem el molí a l’esquerra i seguim recte pel camí que ens porta al petit nucli rural de Sansor. Sense entrar-hi, girem a l’esquerra per agafar la carretera asfaltada que hi ha entre el molí de Prats i el poble de Prats. Tombem a l’esquerra, deixem l’accés a una granja també a l’esquerra i, tot seguit, girem a la dreta prenent una altra pista que ens duu a Prats.
Un cop al poble entrem pel carrer de la Font i, arribats a l’escola de Sant Serni, tombem a la dreta, hem de travessar la carretera de Bellver de Cerdanya a Alp i, deixant l’accés al cementiri a la dreta, pugem fins a l’església de Sant Salvador de Predanies, edifici romànic del s. XII reformat que es troba damunt d’un turó amb molt bones vistes sobre la Cerdanya i les serres que tanquen la comarca. Fem mitja volta pel camí per on veníem, i un cop al poble deixem l’ajuntament a mà esquerra i seguint pel carrer Major, agafem el camí del Riu fins a una cruïlla que hem d’agafar a la dreta, travessem el torrent de Cobertrada i ens dirigim cap al Pla.

Aquí tornem a passar prop d’un tram ja fet, de Sanavastre al molí de Prats, tombem a la dreta i entrem a la urbanització del Pla. Arribat aquest punt hem de creuar de nou  la carretera GIV-4033 i anem direcció sud-est cap al poble de Tartera. Aquest és un petit nucli rural pertanyent al municipi de Das. Seguint la nostra ruta arquitectònica del romànic, hem de visitar-hi l’església de Sant Julià, aquesta data del segle XII, està compost per dues naus, cadascuna amb un absis semicircular. Un cop feta la visita tornem enrere fins a la desviació de l’entrada i ara anem a la dreta. Al cap de cent cinquanta metres tombem a l’esquerra i agafem el camí que es dirigeix a Das. A la segona desviació, una mica abans del km 17, agafem una carretereta direcció al Centre Esportiu fins a la carretera GIV-4033. i d’aqui uns 150 metres fins al camí de Mosoll.

Un cop al poble de Mosoll el travessem cap a la dreta per la carretera de Sanavastre, que es deixa tot seguit per prendre a l’esquerra el camí asfaltat que porta a l’església de Santa Maria. Construcció senzilla, però d’un estil molt pur, documentada a finals del segle X. És de planta rectangular, consta d’una nau amb absis semicircular, volta de canó apuntat i campanar de cadireta. El frontal de l’altar, després d’un incendi el 1936 està conservada al MNAC. Ja tornant cap a l’inici de la ruta, hem de continuar pel camí en direcció nord-est fins a la desviació que hem d’agafar a mà dreta per una pista que torna a Alp ja visible, creuem la carretera de Puigcerdà per sota i entrem a la vila d’Alp. 

Descarrega't aquí el track


Descarrega't aquí la fitxa

Ruta Circular pels peus del Cadí

RUTA CIRCULAR PELS PEUS DEL CADÍ 
EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

Des de l’associació Nordic Walking – Nòrdic Esport de la Seu d’Urgell, us volem proposar una sortida espectacular per un dels millors paratges del Parc Natural del Cadí - Moixeró, lluny dels circuits més concorreguts. 


Text i fotos: Albert de Gràcia


Per diferenciar aquesta sortida de qualsevol excursió us proposem fer-la practicant marxa nòrdica, l’esport que potenciem des de la nostra associació, i que consisteix a utilitzar uns bastons específics amb una tècnica determinada a l’hora de caminar. La pràctica continuada d’aquest esport, aporta molts beneficis a la nostra salut i el pot practicar qualsevol persona sense impediments de mobilitat, ja que el nivell d’esforç el determina un mateix.
Si sou uns enamorats del Cadí i no coneixeu la ruta que us proposem, de ben segur que quedareu sorpresos pels paratges verges d’aquesta vall del Baridà, apartada de les massificacions i que ens ofereix una de les visions més imponents de la majestuosa cara nord del Cadí.
En aquesta ocasió tindrem l’oportunitat de descobrir dos pobles amb encant al peu del Cadí, Cava i Ansovell, de gran bellesa i que han mantingut l’essència dels pobles de muntanya. També descobrirem frondosos boscos, arbres centenaris, el mític santuari de Boscalt, el paratge del cortal del Roig i una de les vistes més espectaculars del Cadí i bona part del Pirineu central català.

Sortirem del pintoresc poble de Cava, ubicat al vessant de ponent del tossal del Pubill (o de Beders), on destaca l’església de Sant Climent, escollint un recorregut que ens permetrà evitar acabar l’excursió amb pujada. Ens haurem de fixar en les marques blanques i vermelles del GR-150, que ens acompanyaran durant un bon tram del recorregut.
Sortirem des de la plaça de Cava, on pararem atenció a les marques del GR, que marxen direcció sud per l’antic camí de bast anomenat camí del Morer, que comunicava Cava amb Ansovell, el qual, baixant per la costa i creuant més tard dues vegades la carretera asfaltada, ens farà perdre ràpidament alçada fins a trobar el riu de Cadí, que creuarem per l’antic pont de la Plana. Aquest pont, declarat bé cultural, està bastit a la via de comunicació més directe que unia els pobles de Cava i Ansovell, abans de la construcció de l’actual carretera asfaltada. 
El camí, encara senyalitzat com a GR, continua després del pont i ens portarà per una pujada constant a través del bac del Morer, entre densos boscos de pi roig i roure. Ja a prop d’Ansovell, a l’indret anomenat Confòs, ens cridarà l’atenció al marge del camí un exemplar de roure de fulla gran que té un diàmetre de tronc d’ 1,34m! 
Continuarem el camí fins a arribar a Ansovell. En aquest fantàstic poble de muntanya, de tortuosos carrers, destaca l’església parroquial de sant Martí (segles XVII – XVIII) i, als afores del poble a tocar de la carretera, l’església vella de Sant Martí, romànica del segle XII i actualment enrunada. Després de visitar el poble sortirem  pel costat de l’església en direcció sud, tot seguint les marques del GR, i trobarem les indicacions del nostre proper objectiu de l’itinerari, el santuari de la Mare de Déu de Boscalt. 
Deixarem a l’esquerra una barrera que tanca la pista forestal que va al santuari, i enfilarem muntanya amunt pel caminet de bast que arrenca a mà dreta. Passarem pel costat d’un fantàstic bosc caducifoli, i més endavant entre prats de pastura amb fantàstiques vistes sobre el nostre entorn. Arribats al coll de Boscalt, agafarem el camí que en pocs minuts en farà arribar al santuari.

Arribats al santuari de Boscalt, imponent i alhora minúscul davant els penya-segats del Cadí, ens adonarem de la importància del temple, que ja era mencionat al segle XIII i que va ser un lloc de culte probablement previ a la cristianització. Se sap que era de dimensions molt més grans, però el seu abandonament i un incendi durant la Guerra Civil, que va destruir els altars i la talla de la mare de Déu, van fer que durant la seva reconstrucció es reduïssin les seves dimensions. A més del santuari hi havia un hostal, punt de parada del camí Cardoner o de la Sal, que era transitat des d’antic per traginers i exèrcits i pel qual arribava la sal de Cardona a la Cerdanya passant pel peu del vessant nord del Cadí.
A tocar del santuari, protegit per una tanca, trobem el boix de Boscalt (Buxus sempervirens), un arbust de mida molt significativa per la seva espècie i que diuen que té més de 500 anys. Aquest arbust és considerat per la gent del Baridà un símbol de fortuna, i hi ha una creença que diu que les noies solteres que voltegin tres vegades el boix, trobaran parella!
A tocar del santuari trobem una zona habilitada amb taules, font, informació del Parc Natural i un mirador. En aquest punt de l’àrea recreativa, pocs metres per la pista que enfila a la dreta, i deixant enrere el GR-150, prendrem molta atenció per agafar una pista que surt cap a l’esquerra en direcció al cortal del Vinyal, que queda uns metres més avall. Es tracta de l’antic camí Cardoner, eixamplat i convertit en aquest tram en pista forestal durant la segona meitat del segle XX. 
Seguirem en direcció cap a llevant per aquest camí durant una bona estona, entremig del dens bosc de pi vermell de les faldes del Cadí, i creuarem diversos torrents d’aigües cristal·lines enmig d’un entorn espectacular.
El camí que portàvem arriba a la Collada, indret dominat per pastures on conflueix amb la pista forestal que puja de Cava. Aquí, agafarem aquesta pista cap a la dreta (que segueix essent el camí Cardoner), i continuarem un quilòmetre més fins a arribar a un racó fascinant; el cortal del Roig. Les vistes sobre el Cadí segurament ens deixaran bocabadats durant una bona estona!
Seguirem per la pista uns minuts fins a trobar el torrent de les Planes i la font del Roure del Gavatx, i pararem esment a les marques blanques i grogues de l’altre costat del torrent. Seguirem aquestes marques, que ens conduiran per un sender ascendent, què és en realitat un tram de camí Cardoner no alterat, que ens permetrà apreciar les característiques originàries d’aquesta via de traginers. 
Arribats al punt anomenat Sarroja, un petit serradet pelat, deixarem definitivament el Cardoner a la dreta i, sense deixar les marques, prendrem el camí de les Deveses fins a enllaçar de nou amb el GR-150 per arribar al poc a cal Pubill, única masia encara habitada de les quatre que constava aquest veïnat, la qual guarda l’encant de les cases d’alta muntanya, i on trobarem una refrescant font.
Baixem per forts pendents en direcció a Cava, passem entremig d’una zona on l’any 1997 hi va haver una gran esllavissada, i arribarem fins al roc on perduren les escasses restes del castell de Cava, per acabar de baixar els últims metres de l’excursió fins al punt de sortida. 




Descarrega't aquí el track


Descarrega't aquí la fitxa